"El olivo": coratge i emoció profunda

"El olivo": coratge i emoció profunda

dijous 12 de maig 2016 - 13:45
"El olivo": coratge i emoció profunda

El silenci es podia tallar amb un ganivet i el ulls plorosos eren inevitables. Feia molt temps que no em trasbalsava tan en una pel·lícula. Per la temàtica, pels personatges, per la proximitat, per la mateixa història contada com una faula. Podem dir d'entrada que la cinta és emotiva fins a tocar-te l'anima amb els dits. Una olivera mil·lenària, d'una presència imponent es ven com a ornament en contra del parer del padrí Ramon i la seva neta Alma de 8 anys. Ara ella en té vint i el padrí s'està morint. En un atac de coratge irracional l'Alma inicia la recerca i retorn de l'olivera des de Alemanya al seu lloc marcat amb un munt de pedres. Ho aconseguirà?
Tot molt simple i senzill a primera vista. Una historieta ingènua i ben intencionada que gràcies al bon guió de Paul Laverty acaba funcionant apel·lant al bon cor de l'espectador, a simbolismes gens rebuscats i un mínim d'intriga del tot previsible.
Dit això que llegireu en forma de crítiques recaragolades cal destacar tots els elements que recolzen un edifici ferm i ben fonamentat. Al guió ben perfilat li hem d'afegir uns personatges reals, contradictoris, imperfectes i castigats per les seves errades. D'unes interpretacions admirables en el seu conjunt podem destacar  a una Anna Castillo que apunta molt alt, a un Javier Gutierrez de premi i l'actor no professional Manuel Cucala en el personatge del padrí que només amb un primer pla de les seves mans ens mostra tota una vida de sacrifici. Una fotografia neta i una música del tot ajustada tanquen el cercle d'encerts.
En aquest punt i venint a tomb per l'accent del iaio Ramon estaria bé que, de la mateixa manera que se subtitula l'alemany, es podria subtitular el català/valencià perquè està clar que per la zona que ens trobem (Baix Maestrat) és aquest l'idioma en el qual parlen el Ramon i el seu entorn. Una ocasió perduda per emfatitzar el respecte global al territori i no només als seus arbres.
Dit això, estem davant d'un cinema autèntic, sense artificis que ens explica una faula de resistència, de fracassos, de lluita, d'amor de poques paraules, d'impulsos...  en definitiva, de vida genuïna per acabar configurant una pel·lícula sensible, afectiva i entretinguda. (7,5/10)

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de MacPelegri
Exdocent i amant a temps parcial del cinema com a experiència vital, emotiva i onírica. Fugitiu dels meus fantasmes als quals intento deixar sempre fora de la sala.
Segueix-me :

Altres entrades del autor