El pantà de Rialb. Un pantà amb encant.

El pantà de Rialb. Un pantà amb encant.

dijous 20 de març 2014 - 00:15
Rialb

Quan se surt de la Seu cap a Catalunya tenim dos camins principals, la carretera de Puigcerdà i el túnel del Cadí i la C14 fins a Ponts. I quan baixem cap a Ponts voregem dos pantans, el d’Oliana i el de Rialb. Sortosament no va arribar a port un tercer pantà que ens hauria inundat les terres de Ribera d’Urgellet. Al passar pel pantà d’Oliana no es pot evitar dirigir la vista cap a la marca que indica quina quantitat d’aigua reté. El pantà de Rialb no és tan indicatiu ja que tant el pots veure fins dalt com amb un nivell molt baix. Un desastre ecològic per a la Ribera Salada, que ens limita l’Alt Urgell amb el Solsonès, i que passa de zona totalment inundada a seca. I clar, no es pot mantenir un ecosistema concret.

El pantà de Rialb és l’últim que es va construir a Catalunya i el segon més gran. Fa tot just 15 anys que hi van entrar les primeres aigües, l’any 1999, però es va començar a construir el 1992. Ho recordo perfectament perquè em va impactar força que la gent del poble de Tiurana haguessin d’abandonar les seves cases per veure-les submergides sota les aigües del Segre. Massa present encara a la memòria de tots. I sense voler perdre el poble van decidir construir-lo de nou al costat de l’ermita de Solés, enlairat a pocs quilòmetres d’un hi havia l’antic.

Dissabte vaig decidir anar a fer la volta al pantà i visitar els pobles que el cerclen. Mirambell, Tiurana, Ponts, la Baronia de Rialb i tornada per Peramola. Un dia rodó, d'aquells que queden a la memòria. Sempre penso que conec molts llocs i molts racons però vorejar les aigües plàcides del pantà de Rialb em van fer gaudir d'un altre indret molt especial que podeu descobrir al meu bloc.

 

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de nuriatomas
Nascuda a Barcelona l'any 1968. Dona, mare, vital i poc conformista. D'arrels pirinenques, torno a les muntanyes de l'Alt Urgell ja fa uns quants anys. Biòloga de professió i gran amant de la natura i la fotografia, cada dia em proposo que joves adolescents gaudeixin de la ciència i l'entorn com ho faig jo. Compromesa amb el país, formo part d'Òmnium Cultural i l'ANC i des d'elles lluito per tenir una terra més lliure.
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor