Si voleu entendre una mica més d’on venim en un recorregut dels darrers 40 anys i a més a més voleu passar una bona estona d’entreteniment aneu a veure aquesta peli. Tot gira al voltant de la figura de Dick Cheney un «expulsat» en la seva joventut de la Universitat de Yale que acabarà convertint-se en l’home més poderós del món durant la vicepresidència de G.W. Bush.
El gran encert del director Adam McKay es fonamenta en el to desvergonyit i un ritme prou àgil. És molt difícil treure suc i al·licient a un personatge gris, dedicat en cos i ànima als valors familiars més reaccionaris i a la política de cops de colze i de guanyar a qualsevol preu. La utilització d’un narrador «sorpresa» posa una certa inquietud per explicar un dels seus episodis «vitals» més determinants mentre la inclusió d’imatges reals de forma accelerada i relacionada amb l’època li donen un aire documental mol lligat a l’estil de M. Moore.
El segon encert seria la meritòria interpretació d’un C. Bale difícilment reconeixible que emula al personatge fins al punt de superar la realitat encara que, segons paraules del mateix actor, hagués necessitat la inspiració del dimoni per tal d’aconseguir-ho.
Un altre encert giraria al voltant de la capacitat de l’obra d’anar a buscar l’origen d’aquesta deriva reaccionaria i embogidora al voltant de la por que ens està tenallant i instal·lant-nos en la desigualtat crònica i el conflicte permanent per tal de fer-nos reflexionar i dir-nos clarament que la mentida disfressada ha guanyat. En aquest sentit estigueu molt atents a la part final del metratge on el personatge s’encara a la càmera i a tots nosaltres per justificar de la forma més «simple i convincent» totes les seves malifetes. També dóna molta informació la baralla final dins un grup de discussió «experimental» des del qual es generen els missatges, eufemismes i mentides diverses a través dels mitjans per tal d’instaurar definitivament una de les més subtils i diabòliques forma de coerció col·lectiva.
Finalment hem de fer al·lusió a un muntatge i una edició molt mesurades per tal de donar-li a una trama truculenta i de mal pair un embolcall juganer i despreocupat que ajuda moltíssim a que l’entreteniment sigui efectiu.
Estem davant una peli que va molt més enllà d’una biografia convencional, que aconsegueix esbargir-nos alhora que ens encomana un missatge que explica moltes coses de les que estan passant ara mateix tan aquí com al altre costat de l’Atlàntic. (8/10)
