Em deixo caure
Em deixo caure al nostre llit.
Entra la tènue llum de la lluna
per la vella i bruta finestra,
entre els porticons entreoberts.
La llum, il·lumina un costat del llit, el teu.
Deixo apartats els llençols i el cobrellit.
Si vens, no trobaràs destorb al meu costat.
Si vens, m’ompliré de tu sense plorar.
Agafo els coixins, el teu i el meu.
En un hi poso el meu cap,
l’altre, l’abraço suaument i el beso.
Serena pau d’un temps d’amor.
Avui, em deixo caure, però no al llit.
Però sense ferides ni dolors,
sense rancúnia ni menyspreu.
Avui, em deixo caure per a què m’aixequis.
Sinto petit. 01/08/2016
