Em deixo caure

Em deixo caure

dilluns 17 d'octubre 2022 - 10:15

PARA LEERLO EN CASTELLANO

 

Em deixo caure

Em deixo caure al nostre llit.
Entra la tènue llum de la lluna
per la vella i bruta finestra,
entre els porticons entreoberts.

La llum, il·lumina un costat del llit, el teu.
Deixo apartats els llençols i el cobrellit.
Si vens, no trobaràs destorb al meu costat.
Si vens, m’ompliré de tu sense plorar.

Agafo els coixins, el teu i el meu.
En un hi poso el meu cap,
l’altre, l’abraço suaument i el beso.
Serena pau d’un temps d’amor.

Avui, em deixo caure, però no al llit.
Però sense ferides ni dolors,
sense rancúnia ni menyspreu.
Avui, em deixo caure per a què m’aixequis.

Sinto petit. 01/08/2016

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de lojepic_1952
Em defineixen de moltes maneres. Sóc d'aquelles persones que puc crear grans passions o grans odis, donat que no m'agrada la hipocresia, i procuro no practicar-la. Garriguenc de soca arrel. Sexagenari enamorat de les Garrigues. Aprenent de tot i mestre de res. Pot ser que una explicació feta per un frare, i de la seua persona, ja fa molts anys, doni una visió més real de mi: "CORS A BOCINS NO EN VULL, DONCS, QUAN JO OFEREIXO EL MEU, L'OFEREIXO SENCER". També diuen que sóc raret.
Segueix-me :

Altres entrades del autor