El passat mes octobre va saltar als mitjans d’informació la notícia del llibre ‘Dios. La ciencia. Las pruebas. El albor de una revolución’ escrit per dos científics francesos anomenats Michel-Yves Bolloré i Olivier Bonassies. En aquest afirmen l’existència de Déu com un creador emparant-se en grans pensadors científics històrics i sota estrictes fonaments científics. En definitiva, arriben a una ferma conclusió que Déu sí que existeix.
No voldria pas menystenir l’opinió d’aquests dos científics francesos, tanmateix em sembla molt agosarat afirmar l’existència d’un Déu sigui en la forma que sigui. Encara que Bolloré i Bonassies afirmin que la seva troballa es fruit de proves científicament fermes mai deixarà de ser opinió. Déu sempre serà objecte d’una discussió qüestionable, perquè des del pensament humà és impossible abastar la seva possible existència.
Sempre serà millor abordar la qüestió de Deú des d’un prisma filosòfic, teològic o poètic per sortir una mica de la nostres limitacions racionals al respecte. Les frases més genials sobre Déu penso que ja s’han dit pels clàssics filòsofs grecs, medievals, moderns i per grans poetes ja traspassats.
Recomanaria molt més revisionar el gran programa de TV3 anomenat ‘Amb Filosofia’ liderat per Xavier Antich i Emili Manzano relatiu a Déu que no pas llegir les 600 pàgines dels dos doctes científics francesos amb tots els meus respectes.
Per a mi una de les millors frases que s’han dit sobre Déu li atribueixo a Sant Agustí. I ve a dir-nos això: «Si creus que has entès el que és Déu, és que no és Déu». Està tot dit.
