Sentim la paraula antiaging de manera contínua en tots els mitjans de comunicació. I la sentim, a més, fent, gairebé sempre, referència a la repercussió positiva que tenen els productes d’estètica què contenen aquest factor. Però per a què són tan importants els antioxidants?

Quan respirem, mengem, fem esport, prenem el sol, fumem… el nostre cos genera radicals lliures, molècules inestables que necessiten “enganxar-se” a una altra molècula o cèl·lula. Quan un radical lliure troba un antioxidant, aquests dos s’aparellen; l’antioxidant bloqueja al radical lliure i aquest deixa de ser “perillós”. Però què passa si aquest radical lliure no trobar cap antioxidant per aparellar-se? En aquest cas, el radical lliure s’acobla a una cèl·lula, produint una petita lesió que a la llarga n’accelera l’envelliment. Les nostres cèl·lules es converteixen en el ferro rovellat per les inclemències metereològiques o en la poma oberta fora de la nevera; és a dir, s’oxiden.

El cos humà té un sistema propi de reserva d’antioxidants per tal de compensar els radicals lliures, però cal assegurar l’aportació d’antioxidants per fer front als radicals que anem produint; la majoria d’ells causats pel ritme de vida que portem: l’estrès, la pol·lució, l’esport vigorós, el sol…

Hem de procurar que les nostres cèl·lules estiguin sanes el màxim temps possible, i per aconseguir-ho, hem de portar una alimentació equilibrada. Ens cal assegurar l’aportació de vitamina C, vitamina E, provitamina A, seleni, zinc, coure, coenzima Q10, carotenoides, àcid lipoic, resveratrol, catequines, polifenols… Que trobarem molt fàcilment en fruites i verdures com el raïm, les taronges, les maduixes, els kiwis, les tomates, les pastanagues, el bròquil o els espinacs… I també en els fruits secs, en l’oli d’oliva verge, en els ous, carn, peix, marisc, cereals integrals o llegums… És a dir, en tots aquells aliments que determinen la conegudíssima “Dieta Mediterrània”.