"La Impremta": història i disseny als Porxos de Dalt

"La Impremta": història i disseny als Porxos de Dalt

divendres 23 d'octubre 2015 - 22:00
El local, abans i després de les obres. (M. Negri)
El local, abans i després de les obres. (M. Negri)
El local abans de les obres presentava un aspecte molt diferent, recobert de plaques de guix i fals sostre (M. Negri)
Local recobert de guix i fals sostre (M. Negri)
El local va adquirint la forma final  (M. Negri)
El local va adquirint la forma final (M. Negri)
Sota el guix estaven els arcs gòtics (M. Negri)
Sota el guix estaven els arcs gòtics (M. Negri)
Es poden veure dos arcs apuntats i un de mig punt
Es poden veure dos arcs apuntats i un de mig punt
El local de la cafeteria, amb els arcs medievals
El local de la cafeteria, amb els arcs medievals
El passat industrial també es percep, barrejat amb la il·luminació contemporània
El passat barrejat amb la il·luminació contemporània
Les fustes són un dels elements decoratius reciclats en un nou format
Les fustes, elements decoratius en un nou format

La cafeteria-restaurant “La Impremta”, recentment oberta als Porxos de Dalt de la Plaça Paeria en substitució d’una botiga de regals, és un nou espai d’oci i restauració que sorprèn. Quan s’hi entra és difícil restar indiferent a un interior que connecta amb els corrents més moderns del disseny a la vegada que respecta de manera molt encertada la tradició del lloc on es situa.

El primer que crida l’atenció és el mur del fons del local. Allà destaquen, en combinació amb altres paraments posteriors de pedra irregular i maó, fins a quatre arcs medievals - tres arcades ogivals i una porta de mig punt, concretament - redescoberts durant el procés d’habilitació del local. Són restes importants d’una casa d’època gòtica, quan aquesta zona urbana era habitada per mercaders, botiguers i, també, algun ciutadà de l’elit local, segons va recollir l’historiador Josep Lladonosa. Novament, la Lleida medieval torna a aflorar al Casc Antic.

A més a més,  la cafeteria manté elements corresponents a una altra interessant etapa del seu passat, quan va funcionar com a impremta entre els anys 40 i 70 del segle XX. Impulsada per l’editor Pau Guimet, ‘Artes Gráficas Ilerda’ va publicar nombrosos llibres de temàtiques tan diverses com la història, les ciències naturals, la literatura, publicacions com programes de festes, cartells… Fins i tot va ser un lloc clandestí d’impressió i distribució d’obres prohibides en temps de la dictadura franquista, mostra del seu compromís total amb la cultura i la democràcia. Pagès Editors publicarà en breu un llibre sobre l’editor Guimet, tal com comentava Lluís Pagès, al que agraeixo la informació proporcionada en relació a aquesta històrica impremta lleidatana. Els grans finestrals d’aire industrial, la paret recoberta d’antigues rajoles blanques, els pilars poligonals i els sostres de formigó amb els seus lucernaris, ens evoquen el passat editorial d’aquest indret, reflectit també en el nom de l’establiment.

L’encertat disseny de “la Impremta” és obra de l’estudi d’arquitectura i interiorisme AAIMM (Barcelona). La seva filosofia de treball parteix justament d’un procés creatiu i de recerca previ per tal de generar espais amb valors perdurables, més enllà de l’anonimat repetitiu i predictible que tantes vegades està present en molts espais despersonalitzats de la nostra contemporaneïtat. http://www.aaimm.es/Intro.html

L’arquitecte argentí Martin Negri, un dels socis d’AAIMM, explica com al començar a treballar en el projecte van descobrir que darrere les capes de guix i maons que recobrien la paret del fons de l’establiment es podien veure pedres d’un altre mur molt més antic. Un cop repicats aquests afegits posteriors es van poder recuperar les arcades medievals que ara veiem. Així mateix, retirant les plaques del fals sostre i el terra de l’altell que dividia en dos pisos una part del local, es potenciava la veritable dimensió de l’espai disponible i s’aconseguia recuperar la font de llum natural dels grans finestrals laterals.

Cal afegir que, segons la tradició oral, en aquest lloc va caure una bomba durant la Guerra Civil, motiu pel que es va haver de refer durant la postguerra, el que explicaria l’ús del formigó en sostres i pilars tal i com els veiem ara. Durant les obres fins i tot es va trobar la mòmia d’un gat i un ratolí emparedats, possible antic ritual de protecció. 

Rehabilitació i reciclatge han estat dos conceptes bàsics d’aquest projecte, juntament amb la innovació que aporten altres elements com la il·luminació, taules i cadires, l’olivera ...  Els murs de disseny actual recoberts de fusta es composen en realitat de fragments reaprofitats de les antigues bigues i taulons que es van trobar al local durant les obres. AAIMM va tractar aquell material d’un mode diferent i innovador amb molt bons resultats. El mateix succeeix amb alguns vidres translúcids de les finestres, recuperats durant la rehabilitació d’aquest espai.

No podem acabar sense fer referència a la circumstància curiosa de fos aquest el lloc on es va editar el reconegut llibre de Josep Lladonosa  “Las calles y plazas de Lérida a través de la Historia”, en el que es reivindicava el valor del patrimoni històric de Lleida. Un espai, precisament, on ara s’ha redescobert i revaloritzat elements del patrimoni històric lleidatà oblidats i amagats durant molts anys. Sens dubte, una bona notícia per la que cal felicitar i donar l'enhorabona als seus promotors, que han sapigut compatibilitzar perfectament el respecte pel patrimoni amb l'activitat econòmica, demostrant que el patrimoni històric pot generar un gran valor afegit, tan per un negoci com pels habitants i visitants de la ciutat.

 

Josep Manuel Martínez París

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de ilerdensis77_1951
Nascut el 1977 a Lleida. Historiador i professor d'institut amb voluntat de reflexionar al voltant de la cultura, la història, l'art i la seva importància per al present.
Segueix-me :