"La mujer de la montaña": salvar el planeta

"La mujer de la montaña": salvar el planeta

diumenge 10 de març 2019 - 17:45
"La mujer de la montaña": salvar el planeta

Halla és una professora de cant a Reikiavik que acaba de superar la barrera dels cinquanta. La seva consciència ecològica la impulsa a una guerra en solitari contra la industria de l'alumini del seu país. Quant està en el moment més àlgid de la seva particular batalla i amb la policia fent indagacions i estrenyent el cercle rep la notícia d'una adopció que havia demanat quatre anys enrere.
De bon principi la protagonista ens atrapa amb la seva simpatia i la seva excel·lent interpretació. Una dona independent amb una vida plena aconsegueix ficar contra les cordes amb iniciativa i molt d'enginy a tota una indústria que, per suposat sense que ningú ho discuteixi, és molt contaminant i responsable de l'escalfament global del planeta. Una heroïna noble i solidària amb sengles retrats d'activistes mundials de drets humans a les parets de casa seva amb la qual tots connectem sense discussions.
El gir dramàtic es produeix quan ha de decidir continuar endavant amb la "perillosa" lluita o centrar-se en la seva adopció d'una nena Ucraïnesa. En aquest moment apareixerà la figura de la seva germana, interpretada per la mateixa actriu, que ajuda a donar aire a la trama i ser una peça clau en la resolució de tot plegat.
S'aconsegueix donar un to entranyable, simpàtic i poètic a un argument prou senzill amb l'ajut d'un paisatge majestuós i la inserció en moltes escenes d'un trio de músics islandesos i un cor de tres dones ucraïneses. Amb aquest dos elements se supera amb escreix el llistó del que podria haver estat una pel·lícula més de denuncia ecològica i social.
La combinació de cinema intimista, la tensió policíaca i la mateixa comèdia dramàtica acaba oferint-nos un còctel ben particular que es queda una mica insípid i que no s'atreveix en cap moment a anar més enllà amb alguns tocs d'ingredients més contundents. Malgrat la pretensió d'agradar a tothom i quedar-se en el discurs dicotòmic de bons i dolents estem davant una pel·lícula agradable, bucòlica i perfectament resolta a nivell d'interpretació i ritme. (6,5/10)

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de MacPelegri
Exdocent i amant a temps parcial del cinema com a experiència vital, emotiva i onírica. Fugitiu dels meus fantasmes als quals intento deixar sempre fora de la sala.
Segueix-me :

Altres entrades del autor