Puja… torna a pujar… puja un tant per cent… continua pujant… i així, des de fa temps les famílies notem el sobrecost d’un servei bàsic com és la llum. Sembla que la balança es decanta cap a un cantó, mentre seguim acceptant una realitat que cada cop pesa més. El punt al qual necessitem arribar i com més aviat millor, és per què té una constant pujada aquest bé essencial? Podem buscar respostes per tot arreu; mirant la nostra factura, inclús trucant al nostre comercialitzador o distribuïdor, però sempre acabem al mateix punt, sense resposta.
Un ‘passa pilota’ constant on ningú dona la cara. Una situació que es converteix gairebé en un misteri que s’afegeix al de la pujada de preus en temporades específiques i és que, qui ens pot explicar perquè pugen les tarifes de la llum a l’estiu i la del gas a l’hivern? Quina coincidència! Són les èpoques on més consumim aquests recursos; a l’estiu per l’aire condicionat i ventiladors, i a l’hivern per la calefacció. Sobrecostos que en comptes d’aturar-se amb les reformes, continuen pujant.
A més, el mercat de l’electricitat fixa els preus de la manera més infame, el preu que paguem per l’electricitat a una hora determinada, és el preu més car de totes les ofertes que hi hagi, explicava el periodista Aimar Bretos. Per què? Ningú respon i tot això sembla una broma de molt mal gust.
I és que, qui se suposa que defensa els nostres drets d’accedir a aquest servei essencial a un preu raonable? Només sabem que al preu de la llum entren en joc dues parts; el cost de la producció i els costos addicionals de comercialització. Aquest primer valor, les empreses productores – que són cinc en el cas d’Espanya- es neguen a ser sotmeses a auditories públiques per tal d’avaluar el procés i establir aquests preus. En el cas del segon valor, es realitzen subhastes trimestrals en les quals participen les companyies productores, l’Estat i els bancs que fan d’intermediaris per negociar el preu de l’electricitat. En resum, tot lligat i ben lligat. I mentrestant, el misteri continua sense ser resolt, així com continuem pagant factures desorbitades per un servei essencial per viure i al qual tenim dret d’accés. La qüestió està per fer un replantejament d’aquest oligopoli.
