La tardor a La Seu d'Urgell

La tardor a La Seu d'Urgell

dissabte 22 de novembre 2014 - 17:30
El Parc del Segre (La Seu d'Urgell)
El Parc del Segre (La Seu d'Urgell)

Quan vaig deixar Barcelona i vaig pujar a viure a la Seu, una de les coses que vaig descobrir és que sí, que existeix la tardor. Tampoc es pot dir que jo visqués al mig de la ciutat, era una privilegiada. El parc del Guinardó i els carrers de la zona de Font de'n Fargas eren com un poblet dins de la gran ciutat. Però a les zones de clima mediterrani, amb pins, alzines i altres arbres de fulla perenne, la tardor passa sense ni notar-se. No canvien els colors, no cauen les fulles. El que a mi m'indicava el pas dels mesos era una prunera roja que tenien els veïns de sota al seu jardí. Podia veure la caiguda de fulles a la tardor que em prenia la intimitat a la cuina, la sortida dels borrons al gener, les flors liloses cap el març i les primeres fulles a l'abril que feien retornar aquella privacitat a la meva cuina. 

Però quan el clima és més humit i la cota més elevada el bosc caducifoli és l'amo i senyor. La Mollera d'Escalarre, Civís, Olot, la Seu... Aquesta tardor l'he viscuda molt i els colors dels boscos m'han fet gaudir encara més d'aquestes sensacions de pau i serenor que ofereixen els colors càlids. Una altra de les coses que he d'agrair a en Jaume Gubianas, captar les vibracions dels colors càlids i la dels colors freds. Aquells dibuixos que ens feia fer i pintar deixant sortir les nostres emocions en funció dels colors que triàvem. Els colors càlids sempre em transmetien serenor i per contra els freds m'irritaven i angoixaven. Quan penso en ell encara se m'entelen els ulls. Quina honor haver pogut ser alumne seva i com es valora amb el temps...

 

A la Seu aquests dies els carrers es tenyeixen de colors grocs, carabasses, vermells i marrons. L'avinguda Salòria es un riu de color groc primer en els ginkgos i després a terra. Però si hi ha dos llocs per gaudir veritablement dels colors de la tardor sense moure's de la ciutat són les lleres dels dos rius, el Segre i el Valira. Els dos parcs que travessen el riu que baixa de les muntanyes d'Andorra i el que ve de la Cerdanya són dignes d'admiració.

 

Us convido a fer-hi un passeig a través del meu bloc personal, I la Núria, com ho veu? De moment fotogràfic però si podeu acostar-vos-hi, podreu gaudir de la màgia dels colors de tardor. Ara que diuen que els japonesos han descobert el poder terapèutic de passejar una estona cada dia per dins dels boscos millor fer-ho envoltats de colors càlids i practicar a la vegada el shirin-yoku i la cromateràpia.

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de nuriatomas
Nascuda a Barcelona l'any 1968. Dona, mare, vital i poc conformista. D'arrels pirinenques, torno a les muntanyes de l'Alt Urgell ja fa uns quants anys. Biòloga de professió i gran amant de la natura i la fotografia, cada dia em proposo que joves adolescents gaudeixin de la ciència i l'entorn com ho faig jo. Compromesa amb el país, formo part d'Òmnium Cultural i l'ANC i des d'elles lluito per tenir una terra més lliure.
Segueix-me :

Darreres entrades de l'autor