Ara ha fet just dos anys, 8 de març, cremava el Pirineu. En canvi a­­­­­quest any si d’alguna cosa no ens podem queixar és de neu. Va començar a finals de novembre i encara en tenim. Però estem a mitjans de març i la neu es va fonent. Molt probablement sigui la meva última entrada de paisatge hivernal.

Fa uns dies, vaig pujar fins a l’Arp, a sobre Tuixent. Allà tenim una de les estacions d’esquí de fons de l’Alt Urgell. Recórrer la vall de La Vansa des de la Seu a Tuixent és relaxant per als qui ens agrada conduir per carreteres sinuoses entre paisatges feréstecs. El coll de la Trava, les terres vermelles d’Adraen, les muntanyes escarpades, les trementinaires de Tuixent i enfilar fins les muntanyes de l’Arp per gaudir d’unes magnífiques vistes. Fins i tot es pot tenir la sort de trobar un isard pasturant en un prat de Fórnols, a tocar de la carretera.

Els dies clars permeten poder fer fotos de neu brillant, joc d’ombres, paisatges de contrastos i muntanyes fumejant pel torb. Podeu llegir l’escrit sencer amb fotos incloses al meu blog.