"Lucky": afrontant el destí

"Lucky": afrontant el destí

divendres 25 de maig 2018 - 20:00
"Lucky": afrontant el destí

No seré jo qui descobreixi a Juan Ferrer com un crític impecable. Al seu text referent a la pel·lícula escriu: "Lucky és un retrat vital de qui se sap vell". A mi no se'm acudiria millor resum. Malgrat tot intentaré expressar allò que m'ha suggerit aquest regal que ens fan el director, que no actor, novell John Carroll Lynch i la interpretació pòstuma de Harry Dean Stanton. Podeu conèixer més sobre l'actor al bon documental "Harry Dean Stanton, partly fiction" on trobareu molts paral·lelismes amb la pel·lícula fins al punt de poder afirmar que estem davant una cinta amb un contingut biogràfic molt important.

Un guió més que notable sap combinar perfectament els silencis, les pauses, les frases breus carregades d'ironia existencial, una quotidianitat rutinària amb una mínima tensió dramàtica per acabar mostrant-nos una d'aquelles joies que no es poden deixar escapar. Lucky és un personatge fràgil i vulnerable amb un atreviment que li dona l'experiència, molt conscient que ha deixat enrere moltes coses a la seva vida mentre canta la ranxera "Volver, volver"

Imatges poètiques amb una fotografia destacada ajuden a transmetre tota una sèrie de missatges que treuen transcendència al procés d'envelliment amb un cant a la llibertat per enfrontar-se al vuit i a la mort de la forma més vitalista possible sense caure en cap moment en la exageració inútil de la llàstima.

En un moment del documental mencionat Harry diu la frase "tot a la vida és una pel·lícula" i més endavant ho completa amb que "en una interpretació no volen el teu cos, volen la teva ànima". Aquestes dues frases afegides a la seva admiració per Marlon Brando em fa pensar en que la interpretació d'en Lucky és digna d'aquella escola immersiva amb la qual l'actor ens mostra el més profund d'ell mateix perquè realment està fent d'ell mateix en un exercici d'alliberament pòstum que t'arriba a commoure de forma extraordinària.

Més enllà de compartir o no les seves afirmacions "filosòfiques" el que més m'ha impressionat és aquesta capacitat magnètica per fascinar en un viatge pels límits d'allò que és la vida o és una interpretació (o ben bé tot és el mateix?). (8,5/10)

Comparteix-ho

Sobre l'autor

imatge de MacPelegri
Exercint la docència a secundària des del 1987 com a professor d'Educació Física amb un parèntesi de 8 anys com alliberat sindical. Amant a temps parcial del cinema com a experiència vital, emotiva i onírica. Fugitiu dels meus fantasmes als quals intento deixar sempre fora de la sala.
Segueix-me :