Comença la pel·lícula amb una lluminositat estiuenca i brillant, amb un Vicente gran, de 76 anys , bronzejat i caminant decidit per les dunes properes al complexe de Maspalomas (Las Palmas). Minuts inicials de presentació d'un personatge feliç i desenfrenat als plaers homosexuals dins aquesta mena de gueto —o un altre armari enorme, tal i com es diu en un altre moment— que és el complex esmentat. Un incident inesperat l'obliga a retornar al seu Euskadi natal, on l'acull la seva filla. Ingressa en una residència per recuperar-se mentre es veu obligar a amagar la seva orientació sexual i a retornar al seu "armari petit". En aquest moment, l'estètica gira a uns colors enfosquits i una llum apagada. El contrast és evident i ens ajuda a percebre mínimament el canvi brutal que viu el personatge.

La parella de director bascos Jose Mari Goneaga i Aitor Agerri —dues terceres parts del col·lectiu Moriarti— encerten a l'hora de no situar el relat en un victimisme obvi i tractar a tots els personatges amb un respecte i una complexitat enriquidora. El microcosmos de la residència de gent gran es planteja des d'un realisme planer: persones amb un passat que les ha forjat, vivint un present i projectant el seu futur amb naturalitat. El mateix Vicente ensenya les urpes de tant en tant i mostra una rabia que el bloqueja a l'hora d'empatitzar amb el seu entorn o, fins i tot, de perdonar-se a ell mateix. Aquest transit d'acceptació personal i exteriorització natural està narrat amb una tendresa creïble i un ritme congruent, evitant caure en els cops d'efecte sobtats. La destresa de la direcció es completa amb fermesa i pulcritud gràcies a les interpretacions en estat de gràcia d'en José Ramón Soroiz i Nagore Aramburu . Ells dos i la resta d'un elenc sense fissures aconsegueixen reflectir multitud d'elements constitutius de la condició humana i la diversitat de maneres d'afrontar l'existència: acceptacions, llibertats, pèrdues, relacions sexuals o ideals socials. 

"Maspalomas"  és un relat emotiu, reivindicatiu i molt ben realitzat al voltant d'un abrupte periple vital crepuscular, encarat des d'una voluntat obstinada de gaudir-ho plenament —amb patacades i rectificacions, com en qualsevol etapa vital— sense caure mai en una abnegació castradora. (8)