Opinió

«Maspalomas»: viatge de perdó i retrobament

"Maspalomas": viatge de perdó i retrobament

Comença la pel·lícula amb una lluminositat estiuenca i brillant, amb un Vicente gran, de 76 anys , bronzejat i caminant decidit per les dunes properes al complexe de Maspalomas (Las Palmas). Minuts inicials de presentació d’un personatge feliç i desenfrenat als plaers homosexuals dins aquesta mena de gueto —o un altre armari enorme, tal i com es diu en un altre moment— que és el complex esmentat. Un incident inesperat l’obliga a retornar al seu Euskadi natal, on l’acull la seva filla. Ingressa en una residència per recuperar-se mentre es veu obligar a amagar la seva orientació sexual i a retornar al seu «armari petit». En aquest moment, l’estètica gira a uns colors enfosquits i una llum apagada. El contrast és evident i ens ajuda a percebre mínimament el canvi brutal que viu el personatge.

La parella de director bascos Jose Mari Goneaga i Aitor Agerri —dues terceres parts del col·lectiu Moriarti— encerten a l’hora de no situar el relat en un victimisme obvi i tractar a tots els personatges amb un respecte i una complexitat enriquidora. El microcosmos de la residència de gent gran es planteja des d’un realisme planer: persones amb un passat que les ha forjat, vivint un present i projectant el seu futur amb naturalitat. El mateix Vicente ensenya les urpes de tant en tant i mostra una rabia que el bloqueja a l’hora d’empatitzar amb el seu entorn o, fins i tot, de perdonar-se a ell mateix. Aquest transit d’acceptació personal i exteriorització natural està narrat amb una tendresa creïble i un ritme congruent, evitant caure en els cops d’efecte sobtats. La destresa de la direcció es completa amb fermesa i pulcritud gràcies a les interpretacions en estat de gràcia d’en José Ramón Soroiz i Nagore Aramburu . Ells dos i la resta d’un elenc sense fissures aconsegueixen reflectir multitud d’elements constitutius de la condició humana i la diversitat de maneres d’afrontar l’existència: acceptacions, llibertats, pèrdues, relacions sexuals o ideals socials. 

«Maspalomas»  és un relat emotiu, reivindicatiu i molt ben realitzat al voltant d’un abrupte periple vital crepuscular, encarat des d’una voluntat obstinada de gaudir-ho plenament —amb patacades i rectificacions, com en qualsevol etapa vital— sense caure mai en una abnegació castradora. (8)

Més llegides

L’Arnau de Vilanova diagnostica 170 nous casos de càncer de pulmó durant el 2026

Salut

Neix CuiNat al Sunka: el nou rebost gastronòmic de Ferreruela i Tòfol

Societat

Presó sense fiança per a l’assessor financer investigat per una presumpta estafa de 3 milions a Lleida

Tribunals

El futur de Zacharie Perrin torna a estar en l’aire amb noves negociacions entre l’iLERNA Lleida i el Baskonia

Bàsquet

Troben sense vida el regidor de Ribera d’Ondara desaparegut des de dilluns

Successos

També t’interessarà

Una Comarca gegant
Opinió

Una Comarca gegant

Maribel Zamora Urrea · 9 nov. 2026
Defensar els serveis públics és cuidar qui els fa possibles
Opinió

Defensar els serveis públics és cuidar qui els fa possibles

Redacció · 18 oct. 2026
"La bola negra": captivador relat de memòria i identitat
Opinió

«La bola negra»: captivador relat de memòria i identitat

Redacció · 28 set. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.