Ja fa mig any que vaig motoritzat per la ciutat de Lleida. Considero que la motocicleta, després de la sostenibilitat innegable de la bicicleta, és la millor aliada per una ciutat com la capital de Ponent, carregada d'alts i baixos i amb pocs carrils bici, cosa que provoca que agafar la bicicleta sigui un divertit joc entre la supervivència més primària i la mort més esgarrifosa. Queden clars els meus arguments a favor de la moto, que seria molt més segura si no fos per un petit element que ens està destrossant les nostres vides: el mòbil, el maleït mòbil.

Els que em coneguin sabran que sóc un ferm defensor de les noves tecnologies, eines i totes les possibilitats que ofereixen, però els anuncio que no cal que hagin d'estar revisant contínuament el seu WhatsApp mentre condueixen, ni cal que publiquin piulades a Twitter mentre el semàfor fa mig minut que se'ls ha posat en verd. Parin a pensar-hi un moment: quants cops han vist un semàfor que es posa en verd i el primer cotxe no acaba d'arrencar fins passats uns segons que podrien ser vitals per no provocar una retenció? Ara que fa dies que passo pel costat dels conductors des d'una altura superior, observo els moviments de coll dels conductors en tres direccions, la primera per mirar de reüll el que passa a la carretera, el segon per baixar un ull per veure si ja li han contestat el missatge, i el tercer per clissar si hi ha algun cotxe de policia que li pugui enxampar la infracció. Aquests tres moviments de coll, que probablement no he ordenat per odre d'importància, van acompanyats dels malabarismes per aguantar el mòbil entre les mans al mateix moment que aguanten el volant del cotxe, giren, maniobren, frenen i acceleren.

Un joc de despropòsits que fa que els que van més desprotegits ho puguin acabar pagant. El problema és que ho veiem cada dia desenes de cops i l'únic que hi podem fer és fer-los algun tipus de senyal, que pot anar des d'un "va, mira endavant" a un improperi dels grossos acompanyat d'un recordatori a la mare del conductor i fent el símbol amb un dit.

Sigui com sigui, em podria imaginar una escena fatal després d'un atropellament a un motorista als carrers de Lleida:

- Ahhhh... Ndéu, truca a l'ambulància!
- Si, si, si... ostres, perdona... "Voy"... Abans però...
- Afanyat, coi!
- Ens podem fer una selfie? Els meus col·legues del grup de WhatsApp "Infraisers de Lleida" es moririen d'enveja. I també sortirà a Twitter, Facebook i Instagram amb l'etiqueta #toLokoh.
- Malparit!

A la carretera, sentit comú.