Putaramonejar

Putaramonejar

dimarts 09 de setembre 2014 - 19:15
Putaramonejar

Se'ns gira feina. Quan siguem independents haurem de fer diverses revisions de forma urgent, com treure banderes sobreres de les façanes dels ajuntaments, eliminar els carrers dedicats a la figura de Jordi Pujol, si és que n’hi ha algun, i canviar-los pels dedicats a l’Assemblea o a Metallica, mai a Andy y Lucas o als Gemeliers. Quedi clar, el bon gust per davant de tot. 

Una altra que hauríem de fer és mirar-nos el diccionari i introduir-hi i canviar-ho alguns nous termes i revisar-ne de vells. Jo d’entrada hi posaria el verb Putaramonejar amb la següent explicació: Acció que indica que vols fer alguna cosa, però potser no. O potser sí, o millor que no. Però potser tens raó, però ara no toca. De les que s’han de revisar hi hauria òbviament Votar, de la que eliminaria de facto totes les referències bibliogràfiques hagudes i per haver d’aquest verb i canviant-lo per una cosa similar a això: Exercir el dret a vot democràticamLA CONSTITUCIÓN NO SE TOCA. I que els nostres néts ho aprenguin així, mentre els avis [nosaltres] els expliquem que això ho vam viure i que la post independència va ser tan dura i tan miserable, que va tornar el pa negre i no hi havia menjar per tothom, mentre els petits, de 5 o 6 anys d’edat, fan veure que ens escolten i pensen en la seva primera relació carnal amb aquella nena de classe que fa dies que se la mira d’amagat. Sí, els nostres nets aniran molt avançats.

Ara em podria posar formal i dir que s’haurien de revisar els comptes dels polítics i demés, però adormiria a les cabres i això ja ho diuen a les tertúlies de les ràdios.

Per acabar, el que sí que hauríem de revisar és això de la capitalitat de Barcelona. Ja l’han tingut uns quants anys i ara ens toca als de Lleida gaudir de ser la capital del nou país, al cap i a la fi vam aportar Lluís Companys, Francesc Macià, la primera Generalitat de Catalunya i Marc Màrquez. Ara ens toca a nosaltres, que bé ens ho hem guanyat. A canvi us donarem, peti qui peti, la conselleria d’agricultura, a veure quina gràcia us fa. No volem innovar? Doncs ser la Brasilia europea seria un cop d'efecte i a més serviria per il·lustrar el títol d'aquest escrit. 

Sinó avisarem al Valero Sanmartí, que segur que té moltes coses a dir. 

Comparteix-ho