Opinió

«Regreso a casa»: les portes de la memòria

"Regreso a casa": les portes de la memòria

Lu Yanshi s’escapa d’un camp de treball per retrobar-se amb la seva esposa Feng i la seva filla Dan Dan després de deu anys. La filla impedeix el retrobament delatant al pare a canvi d’una empenta en la seva carrera com a ballarina. Finalment Lu retorna al cap de tres anys, quan la revolució cultural ja ha acabat, però es troba amb una Feng que no el reconeix per una estranya amnèsia.
El director Zhang Yimou deixa enrere la seva etapa de «mimat» pel règim en la qual va arribar a dirigir la cerimònia inaugural dels JJOO de Pequín i es torna a situar en la seva posició més crítica alhora que recupera la seva besant més profunda e íntima. Sense treure mèrit a les darreres grans produccions com la trepidant «Las flores de la guerra» el director retroba el seu insuperable mestratge per captar i transmetre atmosferes emotives amb una varietat de matisos i una claredat magnífiques. Escenes en temps real, sense necessitat de talls i amb uns diàlegs minimalistes tenen una força que commou sense abusar de la sensibleria. Un realisme sentimental i màgic que pocs realitzadors superen, aconseguint transmetre perfectament l’amor, l’abnegació, la culpa, el perdó, la tristesa o la rabia amb veracitat aclaparadora i resistint la temptació d’una teatralitat exagerada.
El drama es fonamenta en una magistral interpretació d’una Gong Li que, des de «Sorgo Rojo» (1988), ja s’ha convertit en la musa del director xinès acompanyada per un extraordinari Chen Daoming. La seva filla interpretada per una debutant Zhang Huiwen no desentona en cap moment.
L’equilibri entre la terna protagonista, el guió precís, una direcció memorable i una ambientació sòlida converteixen la cinta en una història que va molt més enllà de l’àmbit familiar per convertir-se en una reflexió metafòrica i crítica del seu país i, per extensió, de la necessitat d’una imprescindible memòria col·lectiva en tots aquells processos històrics totalitaris i repressius. La cosa ens toca molt d’aprop i queda molt evidenciat que l’amnèsica «passar pàgina» ens condueix necessàriament a una escena final plena de simbolisme i contundència. Només per aquesta composició a mode de síntesi, gèlida, llarga i magistral val la pena entrar a la sala.
Tot i que podem criticar la seva «perfecció acadèmica» i el seu ritme extremadament pausat es tracta d’una cinta recomanable pel seu realisme sensible i savi acompanyat tot plegat per un simbolisme crític amb una validesa universal que s’agraeix. (7/10)

Més llegides

L’Arnau de Vilanova diagnostica 170 nous casos de càncer de pulmó durant el 2026

Salut

Neix CuiNat al Sunka: el nou rebost gastronòmic de Ferreruela i Tòfol

Societat

Cinc municipis de la demarcació de Lleida rebran més de 31 milions del Pla de Barris

Societat

El futur de Zacharie Perrin torna a estar en l’aire amb noves negociacions entre l’iLERNA Lleida i el Baskonia

Bàsquet

Educació convocarà 1.140 places de professorat en les pròximes oposicions

Educació

També t’interessarà

Una Comarca gegant
Opinió

Una Comarca gegant

Maribel Zamora Urrea · 9 nov. 2026
Defensar els serveis públics és cuidar qui els fa possibles
Opinió

Defensar els serveis públics és cuidar qui els fa possibles

Redacció · 18 oct. 2026
"La bola negra": captivador relat de memòria i identitat
Opinió

«La bola negra»: captivador relat de memòria i identitat

Redacció · 28 set. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.