L'any 2002 un equip de periodistes del Boston Globe publica una bona cadena d'abusos sexuals perpetrats durant dècades per capellans de l'església catòlica i sistemàticament tapats per una aclaparadora llei del silenci. Es pot afirmar de forma rotunda que a partir d'aquest moment s'han anat destapant molts casos arreu. A més a més l'evidència fefaent en l'ocultació i protecció sistemàtiques de pederastes s'ha convertit en un malson per l'església catòlica de tot el món. La recent i magnífica "El club" també n'és una colpidora mostra.

El fets són coneguts i l'efectisme gratuït no hi té cabuda en una cinta que se'ns presenta amb una narració neta i transparent. El director Thomas McCarthy, que recordo gratament per "Win Win", es recolza en els elements més clàssics del llenguatge cinematogràfic. Amb una virtuosa austeritat ens va mostrant les cartes amb  tot els elements que conformen la trama central sense apartar-se en cap moment en línies col·laterals que podrien despistar. Sense saber massa per què et vas xopant de la tensió que l'equip de periodistes va experimentant. El crescendo t'atrapa mentre l'honestedat periodística es va imposant, acceptant errades i superant entrebancs. Els moviments de càmera són els justos, els diàlegs i els enquadraments són d'un realisme essencial. Res que ens aparti de la narració. Fins i tot les mateixes interpretacions s'ajusten en tot moment a les necessitat de la història, sense escarafalls ni sobreactuacions. Tot el grup manté un nivell més que notable i no voldria destacar ningú perquè seria molt injust.

Al meu entendre "Spotlight" està merescudament cridada a formar part d'aquella llista de pel·lícules destacades al voltant de l'ofici de periodista: "Primera plana"; "Todos los nombres del presidente" o la sèrie "The newsroom". També per les formes realistes i l'atenció màxima per allò nuclear i primari  m'ha recordat a la sèrie mítica "Show me a hero". Estem davant un retrat veraç de la honestedat, la integritat i la fermesa i que s'està convertint en una raresa que cal premiar. Si a més a més et permet gaudir d'una experiència cinematogràfica que no oblidaré, no em queda cap més sortida que recomanar-la amb fervor. (9/10)