Tatuatges

Tatuatges

dimecres 06 d'agost 2014 - 17:45
Tatuatges
Tatuatges

No ho entenc. No sé pas què ha passat aquest estiu, no heu notat un augment molt notable de gent que porta tatuatges? Crec que m’he perdut alguna cosa. Potser em va segrestar una banda de criminals de l’est l'estiu del 2004 (no hi havia tatuatges), em van adormir i congelar i m’han despertat en ple estiu del 2014 (n'hi ha massa). No ho entenc, miri on miri veig gravats a la pell, i sento dir que majoritàriament amb molt poca gràcia. Es podria entendre que no m’agraden o que hi estic en contra, i jo us dic que res d’això, que fins i tot sempre he tingut la idea de fer-me’n un, tot i que veient el que està passant, crec que me’n guardaré. Potser d’aquí uns anys la pell verge es ven més cara que ara i en puc treure algun rendiment.

De tot tipus: ratlles, cors, taques, serps, dofins, son gokus, dibuixos sense cap sentit, dibuixos en lloc insospitats, etc. Els portants diuen que els hi agrada i que se’n volen fer més, com si fos un fracàs no fer-te notar que se senten orgullosos de la seva diferenciació de la resta de la humanitat.

Sembla que per ser un (puto) infreiser de discoteca has de portar tatuatges al braç, perquè les nenes el vegin i s’atansin. Si ets noia, unes estrelles que baixin sinuoses cap a la pelvis et donaran un toc ultra quilla que et farà irresistible pels infreisers abans mencionats que molt amablement t’oferiran una plaça premium al seu Audi fosc de segona mà. Que per ser un “modern” n’has de portar en llocs amagats i de simbologia molt diferent, per un llibre d’algun escriptor oriental que et vas llegir mentre a ’Hombres y Mujeres y Viceversa’ feien publicitat. Si tens vida interior, ets un/a salvatge que es passa les vacances viatjant amb moto sense casc a la Capadòcia turca amb els diners de ton pare, si ets un executiu que escolta heavy metal o ets un artista que pinta quadres, sembla que sigui una obligació tatuar-te alguna cosa, com si fos un recordatori de que vas tenir una vida molt intensa, que els teus principis són inamovibles o que t’agraden les papallones.

Una altra al·legació dels portants, abans de declarar-los culpables, señoría, és que “ara es poden esborrar quan vulguis amb tècniques làser”. Clar que sí, és per això una senyora que em creuo tot sovint amb un cotxet i un nen a dins deixa entreveure el conillet Playboy als seus pits, ara caiguts i estirats. No cal ni dir que el tatuatge provoca més ensurts que pas alegries, i que de tan estirat que ha quedat el maleït conill ara sembla un poltre desbocat. On són els que defensen que es poden esborr... Ah, calla, que val diners!

Es tan meravellós, el món dels tatuatges, que us prego que us en feu tots, ja que de moment les places a president del Barça, de Catalunya o de la Unió Europea es van reduint per cada insert de tinta que us feu.

- Senyor, té un currículum ridícul, no creiem que...
- No porto cap tatuatge
- El lloc de president del Govern és seu. Comença demà.

I ara, si alguna banda em vol segrestar i congelar, que sàpiguen que el meu requeriment és que em portin a alguna època on regni el bon gust. 

Comparteix-ho

Darreres entrades de l'autor