Una visió pessimista...

“La classe mitjana pot perdre la confiança en l’escola pública”, adverteix Mònica Nadal, sociòloga, investigadora i directiva a la Fundació Bofill.

Un panorama pessimista per a l’escola pública a Catalunya és aquell en què les famílies apostem conscient o inconscientment per un entre-soi educatiu.

Vol dir que triem escoles perquè s'alineen als nostres valors, ens allunyem de les propostes educatives més tradicionals i ens relacionem només amb famílies que considerem "iguals". Nadal adverteix que s’hi gesta el perill que l’escola es converteixi en “un servei assistencial, algo residual” i que l’escletxa eduactiva s’accentuï encara més. 

El període escolar és una oportunitat única per relacionar-nos amb persones diferents a nosaltres, “és un nexe de connexió amb totes les realitats”, però perquè les famílies no busquin escoles per estar entre iguals (entre-soi), s’ha de garantir una escola holística. 

#1 Enriquir l'ecola és el primer repte que tenim.

El panorama actual

L'evolució és necessària. El trànsit d'una posició d'autoritat, on l'alumnat és un receptor passiu, a una posició de col·laboració, on el professorat és mésun guia qu euna font de coneixements, és urgent. 

En moltes cultures, el docent és o ha estat una figura autoritària i, sovint, a Catalunya, adopta una actitud paternalista vers les famílies.

“Hi ha d’haver un canvi de xip a les escoles que tenen actitud paternalista, han d’entendre que les famílies han de ser reconegudes socialment”, com diu Mònica Nadal. Així, l’escola pot tenir una cultura d’alienació de les famílies que pot crear conflictes.

A dia d’avui, moltes famílies podem tenir un nivell cultural alt, superior o igual que el del professorat, i ens qüestionem les relacions que tenim amb l'escola i els criteris que utilitza aquesta per educar els nostres fills i filles.

També podem discutir l’actitud d’algunes escoles que “voldrien de les famílies un tipus d’inversió en els fills en temes de comportament o obediència”, en paraules de Mònica Nadal.

És necessari que el diàleg família-escola es produeixi dins d’una “cultura de conversa”, de conversa genuïna en la qual s’escoltin les inquietuds de les famílies per construir l’escola entre tots i totes, “l’escola ha d’explicar i ha d’explicar-se”. 

#2 Escoltar les famílies és el segon repte.

Famílies: aquestes són les vies per fer-se escoltar

Dos de les vies que tenim les famílies per ser escoltades són les associaciones de famílies d’alumnes (AFA) i els Consells Escolars. Dos formes que podrien explotar-se més a Catalunya, segons l’informe de la Fundació Jaume Bofill (2013) “Les Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (AMPA): Estat de la qüestió a Catalunya”. 

Les associaciones de famílies “són clau per promocionar oportunitats educatives” i “enriqueixen el projecte educatiu”. En la seva majoria gestionen serveis necessaris com les acollides, el menjador escolar o les activitats extraescolars, que permeten l’accés a l’oferta educativa complementària a famílies amb menys capital cultural. Això frena la bretxa educativa ja que “hi ha un risc real de que l’escletxa educativa es produeixi fora de l’escola”, segons Nadal. També, encara que només al voltant d’un 40% d’escoles ho gestionen, poden gestionar les escoles de pares i les biblioteques dels centres (18% de les AMPA a Catalunya les gestionen de forma exclusiva). 

Els consells escolars, una altra via de participació que tenen les famílies, estan en procés de revisió ja que pares i mares hi tenen molt poc pes i, mentre “hauria de ser un lloc per construir visions”, tal i com apunta Nadal, ara mateix són espais on les famílies són una minoria poc escoltada. 

Una altra forma de participació de les famílies més desconeguda és l’elecció d’un pare o mare delegat de cada curs, que fan la funció de “representants, portaveus i informadors de les famílies envers el centre i, a l’inrevès, del centre envers les famílies” (Escapa et al., 2013).

#3 El tercer repte és permetre la participació real

Una visió optimista

“L’escola ha de ser capaç d’expandir-se”, “d’obrir la ment”, apunta Nadal, “d’oferir una experiència educativa, més integral, més holística, com un hub d’aprenentatge”.

L’escola ha de ser un espai de confluència, robust, inclusiu i amb capacitat per renovar el seu rol social i adaptar-lo als reptes actuals. 

Com apunta Nadal, “el sistema públic ha de canviar per garantir la seva pròpia supervivència”. “Calen polítiques”, com les que proposa Educació 360, impulsat per la Fundació Jaume Bofill, la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica.

#Avui en dia no tenim l'escola que volem, però podem alçar la veu perquè ens escoltin.