Un refugi espiritual, l'estany d'Ivars-Vilasana.
Quan les coses van maldades, una fugida a l'estany d'Ivars és una glopada d'aire i serenitat. Curiosament, en moments baixos és una de les imatges que primer em ve al cap. És un lloc de retrobament amb mi mateixa. Més d'un cop, tancar els ulls i visialitzar l'estany m'han fet saltar, agafar la càmera i carretera avall. Es pot pensar que és de bojos fer més de 100 quilòmetres per uns instants de pau però la força que em dóna aquest paratge no me la dóna cap lloc més. Diuen que abraçar arbres centenaris et regala energia. A mi me la regala l'estany d'Ivars. I què té que el fa tan màgic? Els colors, les olors, els ocells, els sons... I si, com en moltes ocasions, hi estàs sol, millor que millor.
L'estany es va recuperar fa uns anys després que durant la dictadura es decidís assecar-lo del tot. Ara és un lloc d'aturada, d'hivernació i de nidificació de moltes aus d'aiguamoll. Sempre hi trobes coses interessants i pots fer fotos excepcionals, la llum d'hi convida.
Si en voleu saber més coses i contemplar la majestuositat del lloc a través d'imatges, podeu fer-ho des del meu blog personal, clicant aquí. I gaudiu-ho...