Pallars Sobirà

Comarca d'alta muntanya, al vessant sud dels Pirineus axials, fa frontera amb França.

Situada a la vall de Noguera Pallaresa, riu que en constitueix l'eix nord-sud, les seues valls de capçalera, dominades per cims altíssims -tuc de Colomers (2.930 m), tuc de Saboredo (2.830 m), Mont-roig (2.846 m), pic de Sotllo (3.073 m) o Pica d'Estats (3.143 m), cim culminant de Catalunya- i enlairades zones lacustres.

Les valls de capçalera formen tres subcomarques ben diferenciades: vall d'Àneu; vall de Cardós, drenada per la Noguera de Cardós, amb centre a Ribera de Cardós; vall Ferrera, drenada per la Noguera Vallferrera, amb centre a Alins de Vallferrera. El sector meridional se centra a Sort, capital comarcal. Comprèn també el sector oriental del Parc Nacional d'Aigüestortes i el llac de Sant Maurici, dominat per la silueta inconfusible dels Encantats.

El Pallars Sobirà va formar part, a l'alta edat mitjana, del comtat pirinenc de Pallars, que ja al segle XI va ser dividir en Pallars Sobirà i Pallars Jussà, partició que s'ha mantingut en la moderna divisió comarcal. Les activitats agropecuàries i l'aprofitament del bosc s'havien complementat per l'explotació dels meners de ferro de la vall Ferrera (fargues) i les salines de Gerri. Modernament s'hi implantaren amb força les indústries hidroelèctriques.

Als darreres decennis ha arribat el turisme, atret per la bellesa del paisatge, la possibilitat de practicar l'excursionisme i l'escalada, o els esports de neu o d'aventura.