ILO Oftalmologia

Què oferim

• Cirurgia de la cataracta

  Qué és? Quan es realiza?

  Què és?

  La cirurgia de la cataracta consisteix en l’extracció del cristal·lí opacificat i l’implant d’una lent intraocular. La tècnica d’elecció és l’extracció extracapsular del cristal·lí, preferentment mitjançant facoemulsificació

  En primer lloc es realitza una incisió de la còrnia a través de la qual se n’extrau el cristal·lí. A continuació, es col·loca la lent intraocular en la posició que ocupava el cristal·lí.

   

  Quan es realitza?

  Es realitza quan es produeix l’opacificació o pèrdua de transparència del cristal·lí, que és la lent natural de l’ull situada darrera de la pupil·la. És fruit de l’envelliment natural de l’individu i el seu progrés i/o desenvolupament varia de persona a persona.

   

  Objectius

  L’objectiu d’aquesta cirurgia és restaurar la visió del pacient. Es pretén aconseguir una visió útil, sempre que no existeixin altres patologies oftalmològiques associades que ho impedeixin.

  Risc

  Tota intervenció quirúrgica comporta algun tipus de risc. Tot i trobar-nos davant d’una tècnica d’eficàcia suficientment contrastada en un gran número de pacients, no està exempta de potencials complicacions, com ara:

  Ruptura capsular del cristal·lí amb o sense vitreorràgia 
  Migració de les “masses de cristal·li”
  Hemorràgia coroïdal espulsiva
  Endoftalmitis

  Què és? Quan es realitza? Objectius

• Cirurgia làser

  Què és? Quan es realitza?

  Què és?

  La cirurgia refractiva mitjançant el làser d’excímer modela la superfície corneal per reduir la quantitat de diòptries de l’ull. El làser s’aplica sobre les capes profundes de la còrnia per a la correcció refractiva.

  Quan es realitza?

  Es realitza per corregir un defecte refractiu (miopia, hipermetropia i astigmatisme) en pacients amb defectes refractius estables, és a dir, que no hagin sofert canvis refractius durant el darrer any i que siguin majors de 18 anys.

  Objectius

  La cirurgia refractiva està indicada en aquells pacients que volen prescindir de l’ús d’ulleres i/o lents de contacte.

  És important conèixer les expectatives reals de visió en funció del defecte refractiu que pateix el pacient. Tanmateix, tot i que la cirurgia refractiva pretén que el pacient aconsegueixi una bona visió sense ulleres o lents de contacte, això no sempre és possible, sobretot quan es tracta de pacients amb defectes refractius alts. Així doncs, l’objectiu d’aquest tipus de cirurgia no és suprimir l’ús d’ulleres sinó reduir-ne la dependència

   

  Riscs

  Tota intervenció quirúrgica comporta algun tipus de risc. Tot i trobar-nos davant d’una tècnica d’eficàcia suficientment contrastada en un gran número de pacients, no està exempta de potencials complicacions, com ara:

  Descentrament del tractament
  Astigmatisme irregular per anomalies de cicatrització
  Edema, inflamació, èctasia o infecció corneal
  Específica del microqueràtom, en el cas de la tècnica Lasik

  Què és? Quan es realitza? Objectius

• Encreuament corneal

  Què és? Quan es realitza?

  Què és?

  L’entrecreuament corneal consisteix a sotmetre la còrnia a una radiació ultraviolada a fi d’enfortir-la i de frenar la deformació que té lloc als queratocons. Així prèviament s’aplica riboflavina (vitamina B) per sensibilitzar el teixit corneal i per evitar que aquesta radiació afecti els teixits oculars més profunds. Finalment es col·loca una lent de contacte terapèutica.

  Quan es realitza?

  Aquest tractament està indicat en queratocons que encara permeten una bona agudesa visual i que, en examens successius, s’ha observat que està progressant. El tractament frena la progressió del queratocon, que és la principal causa de trasplantament de còrnia en persones joves.

  Objectius

  El benefici que s’espera aconseguir amb aquesta tècnica és reforçar l’estructura de la còrnia per impedir o alentir la deformació que provoca el queratocon.

  L’encreuament corneal es basa en un augment dels enllaços moleculars del teixit de col·lagen que forma la major part de l’espessor corneal.

  En cas de no realitzar aquest tractament i si el queratocon és clarament progressiu, el pacient perdrà visió i finalment l’única alternativa serà el trasplantament de còrnia.

  Riscs

  Tota intervenció quirúrgica comporta algun tipus de risc. Tot i trobar-nos davant d’una tècnica d’eficàcia suficientment contrastada en un gran nombre de pacients, no està exempta de potencials complicacions, com ara:

  Pèrdua d’agudesa visual
  Progressió del queratocon
  Opacitat a la còrnia fruit del procés de cicatrització, que pot generar una disminució de l’agudesa visual
  Infecció a la còrnia (queratitis, abscessos). Requereix tractament amb antibiòtics per evitar que s’estengui a l’interior de l’ull

  Què és? Quan es realitza? Objectius

• Trasplantament de còrnia

  Què és? Quan es realitza?

  Què és?

  La queratoplàstia penetrant és una cirurgia en què es reemplaça la totalitat de l’espessor de la còrnia compromesa i se la substitueix per un “botó” de còrnia donant (teixit corneal circular, el diàmetre del qual varia segons la patologia a resoldre). Els passos a seguir són els següents:

  Obtenció del material corneal donant
  Tall i extracció de la còrnia del pacient deixant un sector perifèric la mida del qual dependrà del diàmetre corneal programat per al trasplantament
  Sutura del “botó” corneal donant per “tapar” la finestra deixada en la còrnia del pacient.

  Quan es realitza?

  Es realitza per

  Millorar l’agudesa visual
  Per restaurar l’estructura corneal alterada
  Per reduir el dolor, extreure teixit corneal que s’ha aprimat, infectat o perforat o per pèrdua traumàtica d’aquest teixit
  Per restablir una aparença normal en un ull amb un potencial limitat de visió

  Objectius

  El benefici que s’espera aconseguir dependrà de l’objectiu amb què s’ha realitzat el trasplantament de la còrnia.

  Si aquest fos òptic, el benefici que s’espera aconseguir és que el pacient tingui una còrnia el més transparent possible amb una forma i espessor que s’aproximi a la d’una còrnia normal. Això permetrà que el pacient aconsegueixi una visió acceptable que dependrà del tipus de malaltia que hagi obligat a efectuar el trasplantament i de l’evolució postoperatòria de la còrnia donant i de l’ull receptor.

  Si l’objectiu és restaurar l’estructura corneal alterada, el benefici serà estructural, és a dir, que la còrnia tingui una estructura i resistència adequades.

  Si l’objectiu és terapèutic, el benefici esperat serà intentar resoldre la patologia que compromet la còrnia.

  Riscs

  Tota intervenció quirúrgica comporta algun tipus de risc. Tot i trobar-nos davant d’una tècnica d’eficàcia suficientment contrastada en un gran número de pacients, no està exempta de potencials complicacions, com ara:

  Rebuig del trasplantament
  Alteracions òptiques postoperatòries
  Glaucoma postoperatori
  Endoftalmitis

  Què és? Quan es realitza? Objectius

• Cirurgia d’ICL/IPCL

  Què és? Quan es realitza?

  Què és?

  La cirurgia amb lent epicapsular flexible consisteix en la introducció d’aquest tipus de lent per davant del cristal·lí, a través d’una incisió de 3 mil·límetres que fa innecessària la sutura posterior de la còrnia. Amb aquest procediment s’aconsegueix corregir el defecte refractiu sense induir pràcticament astigmatisme.

  Quan es realitza?

  La implantació està indicada sobretot en pacients joves amb miopia o hipermetropia elevades, una quantitat de visió al límit o espessors corneals baixos. És una alternativa per a aquells pacients que no són susceptibles de ser intervinguts amb làser d’excímer.

  Objectius

  És important conèixer les expectatives reals de visió en funció del defecte refractiu que pateix el pacient. Tanmateix, tot i que la cirurgia refractiva pretén que el pacient aconsegueixi una bona visió sense ulleres o lents de contacte, no sempre és possible, sobretot quan es tracten pacients amb defectes refractius alts. Així doncs, l’objectiu de la implantació d’una lent epicapsular flexible no és eliminar l’ús d’ulleres, sinó reduir-ne la dependència.

  Riscs

  Tota intervenció quirúrgica comporta algun tipus de risc. Tot i trobar-nos davant d’una tècnica d’eficàcia suficientment contrastada en un gran número de pacients, no està exempta de potencials complicacions, com ara:

  Augment transitori de la pressió intraocular
  Opacificació del cristal·li (cataracta)
  Presència d’edema corneal
  Endoftalmitis

  Què és? Quan es realitza? Objectius

• Cirurgia escleral

  Què és? Quan es realitza?

  Què és?

  La cirurgia escleral és la que fa referència a la col·locació d’explants (materials de silicona) que se suturen a la paret de l’escleròtica on normalment s’hi han produït ruptures retinals.
  El tractament es combina amb la criocoagulació i/o amb l’aplicació de làser.

   

  Quan es realitza?

  Es fa en casos seleccionats de despreniments de la retina que tenen lloc per primera vegada i que, d’entrada, no siguin massa complexos. Mitjançant aquesta tècnica poden guarir-se i s’evita treballar dins de l’ull. Tanmateix, cada cop és més freqüent combinar aquesta tècnica amb una vitrectomia posterior.

  Objectius

  L’objectiu és recuperar la visió perduda a causa del despreniment de retina.

  Si no es tracta a temps, el despreniment de retina pot conduir al deteriorament i fins i tot a la pèrdua completa de la visió.

  En alguns casos, una sola intervenció pot ser insuficient per aconseguir la curació i és necessari operar diverses vegades per intentar assolir-la.

  Riscs

  Tota intervenció quirúrgica comporta algun tipus de risc. Tot i trobar-nos davant d’una tècnica d’eficàcia suficientment contrastada en un gran número de pacients, no està exempta de potencials complicacions, com ara:
  El principal risc és que el despreniment de retina no es guareixi amb aquesta tècnica, cosa que generalment pot passar si no s’han detectat correctament les ruptures existents. En aquests casos es fa necessària una vitrectomia posterior per acabar de resoldre el problema.
  Altres complicacions poden ser: dolor que va des de lleu a moderat o intens, inflamació ocular o ocular postintervenció, endoftalmitis i sagnat.

  Què és? Quan es realitza? Objectius

• Fotocoagulació amb làser

  Què és? Quan es realitza?

  Què és?

  Consisteix en aplicar làser sobre les zones de la retina danyades per tractar o prevenir problemes retinals. El raig làser es dirigeix amb molta precisió a la zona afectada, per evitar produir cremades en altres zones confrontants.

  Quan es realitza?

  Es fa en nombroses patologies de la retina, tant en ruptures (perquè la retina no es desprengui) com en malalties vasculars de la retina, retinopatia diabètica, obstruccions de vena, aneurismes, etc. Després del tractament, la visió disminueix una mica, arribant a recuperar-la entre dos i sis setmanes després. La millora de la visió obtinguda després d’aquest període, depèn del problema a tractar, de la capacitat de resposta de l’ull i de l’afectació de partida. En casos en què la retina ja estigués danyada, el tractament aturarà l’avenç de la malaltia, en la mesura possible.

  Objectius

  Aturar el desenvolupament d’un despreniment de la retina.

  Segellar la filtració dels vasos sanguinis o teixits anormals i reduir, en la mesura possible, la formació de nous vasos anormals i promoure l’absorció de líquid.

  En el cas del tractament del glaucoma, facilitar la sortida de l’humor aquós i disminuir els nivells de pressió ocular.

  Riscs

  Tot procediment implica uns riscos. En el cas de la fotocoagulació amb làser, és possible que el tractament sigui ineficaç o insuficient o que, el raig làser causi algun tipus d’hemorràgia o danyi altres estructures com ara la màcula, en produir una cicatriu excessiva.

  Què és? Quan es realitza? Objectius

• Cirurgia de vitrectomia

  Què és? Quan es realitza?

  Què és?

  La vitrectomia és una tècnica quirúrgica per eliminar el vitri mitjançant sistemes de tall i aspiració, tot mantenint la pressió ocular estable.

  És una intervenció que consisteix en la introducció de diferents instruments com a fonts de llum, pinces, microtisores, etc., en l’interior de l’ull per eliminar-ne el vitri substituir-lo per aire, gas o altres substàncies. La finalitat és mantenir la retina en la seva posició, ja sigui de forma temporal, mentre es produeix la cicatrització, o de forma definitiva, en casos més complexos.

  En alguns casos, en finalitzar la intervenció es deixa l’ull ple de gas, aire o oli de silicona amb la finalitat de mantenir la retina en la seva posició. Això obliga al pacient a estar-se en una posició determinada, sovint boca avall, fins i tot per dormir, els dies següents a la cirurgia perquè aquesta tingui èxit.

  Amb freqüència s’associa a altres tècniques, com aplicació de fred, col·locació d’implants o encercolatges, extracció de mostres de l’interior de l’ull, intervenció de cataractes. Es realitza en quiròfan amb les mesures d’esterilitat necessàries

   

  Quan es realitza?

  Despreniment de retina

  Complicacions de la diabetis mellitus, com ara hemorràgies vítries, edema macular, vitreoretinopatia diabètica

  Malalties de la màcula: forats maculars, membranes sota o sobre la màcula

  Infeccions greus de l’ull com l’endoftalmitis

  Oclusions vasculars

  Cossos estranys intraoculars per accidents, o fragments de cristal.li o cristal.li complert luxat a vitri després de cirurgia de cataracta complicada

  Neteja de vitri: uveïtis, condensacions vítries, miodesòpsies.

   

  Objectius

  L’objectiu és recuperar la visió de l’ull afectat en alguns casos, mantenir o impedir la progressió de la pèrdua visual en altres, mirant d’aconseguir la millor reconstrucció estructural possible de l’interior del globus ocular.

  Si la resposta de l’ull és bona, anirà recobrant-se la visió progressivament en el decurs de les setmanes següents i, fins i tot, mesos, tot i que això dependrà de la pròpia malaltia.

  Si no es realitza la vitrectomia, la malaltia pot progressar, amb deteriorament de l’estructura anatòmica de l’ull, i pot arribar fins a tot a produir l’atrofia ocular i conseqüentment, la ceguesa, de vegades acompanyada de dolor.

  Si no es tracta a temps, el despreniment de retina pot conduir al deteriorament i fins i tot a la pèrdua completa de la visió.

  En alguns casos, una sola intervenció pot ser insuficient per aconseguir la curació i és necessari operar diverses vegades per intentar assolir-la.

  Riscs

  Tota intervenció quirúrgica comporta algun tipus de risc. En aquest cas cal tenir present que, tot i trobar-nos davant d’una tècnica d’eficàcia suficientment contrastada en un gran número de pacients, no està exempta de potencials complicacions:

  Desenvolupament de la cataracta o la seva ràpida evolució si ja es tenia. És la complicació més freqüent d’aquesta cirurgia.
  Hemorràgies o lesions d’estructures intraoculars com la retina o el cristal·lí, poden aparèixer durant la intervenció.
  Dolor que va des de lleu a moderat o intens (i que pot durar fins i tot uns quants mesos), augment de la tensió ocular, despreniment de retina, en el postoperatori
  Inflamació ocular post intervenció, ja que es tracta d’una cirurgia molt traumàtica.
  Endoftalmitis.

  Què és? Quan es realitza? Objectius

• Cirurgia de l'estrabisme

  Què és? Quan es realitza?

  Què és?

  La cirurgia de l’estrabisme es realitza per la banda exterior l’ull i consisteix en debilitar i/o reforçar els músculs que mouen l’ull en les diferents posicions de la mirada. Cada ull té sis músculs externs que s’uneixen a la paret blanca de l’ull, anomenada escleròtica. La quantitat de músculs que el cirurgià operarà dependrà del tipus d’estrabisme i de la desviació. En molts casos, tot i que l’ull que es desvia és sempre el mateix, cal d’operar els músculs d’ambdós ulls.

  Quan es realitza?

  Es realitza per corregir l’estrabisme (quan el tractament conservador no aconsegueix corregir el defecte), que és la pèrdua de paral·lelisme entre ambdós ulls quan miren un objecte llunyà, i els problemes associats que presenta:

  Problema estètic
  Dificultat per veure-hi “en relleu”
  Manca de desenvolupament de la visió de l’ull desviat (ambliopia)

  Objectius

  L’objectiu és corregir el defecte i les seves conseqüències. Si no s’opera en el moment adequat, es perd l’oportunitat d’aconseguir una millor cooperació entre els dos ulls. El problema estètic que genera l’estrabisme pot tenir efectes psicològics sobre la vida de relació del nen.

  Riscs

  Tota intervenció quirúrgica comporta algun tipus de risc. Tot i trobar-nos davant d’una tècnica d’eficàcia suficientment contrastada en un gran número de pacients, no està exempta de potencials complicacions, com ara:

  Endoftalmitis
  Desviació dels ulls postoperatoria
  Visió doble postoperatoria (diplopia)
  Posició alterada de les parpelles

  Què és? Quan es realitza? Objectius

• Cirurgia d’entropi i ectropi

  Què és? Quan es realitza?

  Què és?

  La cirurgia d’entropi i ectropi consisteix en col·locar les parpelles en la posició correcta. Hi ha diverses tècniques i se seleccionen en funció de cada cas.

  Quan es realitza?

  En casos d’ectropi/entropi, tant moderats com severs, en els quals el tractament lubricant no és suficient.

  Objectius

  L’objectiu d’aquesta cirurgia és millorar la posició de la vora de la parpella per evitar que la seva superfície posterior (recoberta per la conjuntiva) quedi exposada al medi exterior. D’aquesta manera es vol eliminar el malestar permanent, amb envermelliment dels ulls i irritació, i es prevé l’alteració de l’estructura de la conjuntiva.

  L’objectiu d’aquesta cirurgia és millorar la posició de la vora de la parpella per evitar que les pestanyes i la pell de la parpella freguin la superfície de l’ull.

   

  Riscs

  Tot tractament comporta algun tipus de risc. Tot i trobar-nos davant d’una tècnica d’eficàcia suficientment contrastada en un gran número de pacients, no està exempta de potencials complicacions. Els principals són:

  Edema i/o hematoma palpebral de forma temporal

  Lesió superficial de la còrnia

  Asimetria entre les parpelles

  Subcorrecció i sobrecorrecció

  Sensació de cos estrany

  asimetria facial en comparar l’obertura ocular d’ambdós ulls

  Què és? Quan es realitza? Objectius

• Injeccions intravitrees

  Què és? Quan es realitza?

  A

  Què és?

  És l’administració de determinats fàrmacs a l’interior de l’ull per al tractament de diverses patologies oculars.

  B

  Quan es realitza

  La principal indicació és pel tractament de la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), en la seva forma “humida”. Però també per al tractament d’altres causes de pèrdua visual secundàries al creixement anòmal dels vasos sanguinis, com ara la retinopatia diabètica proliferativa, estries angioides o traumatismes oculars. Igualment en edemes maculars refractaris com en l’oclusió de la vena central de la retina. Sense tractament, la pèrdua visual pot ser ràpida i severa.

  Objectius

  L’objectiu és inhibir el creixement dels vasos sanguinis anormals, actuant sobre el “factor de creixement endotelial vascular”, i també disminuir la inflamació de la màcula i, per tant, prevenir la pèrdua de visió. Tot i que alguns pacients han recuperat visió, el medicament no pot restaurar la visió perduda però sí que pot evitar una pèrdua major de la visió causada per la malaltia.

  Riscs

  Com en tota intervenció, el risc més gran és la infecció de l’ull. De totes maneres, si es fa una profilaxi correcta, el risc és mínim (molt menor que en el cas d’una cirurgia de cataractes, per exemple).

  Què és? Quan es realitza? Objectius

• Trabeculectomia

  Què és? Quan es realitza?

  Què és?

  La trabeculectomia és la cirurgia de drenatge del humor aquós per aconseguir nivells acceptables de pressió ocular.

  Quan es realitza?

  Està indicada en el tractament del glaucoma per reduir la pressió intraocular, quan el tractament amb fàrmacs hipotensors no és suficient i la malaltia avança.

  Objectius

  La cirurgia del glaucoma té com a objectiu fer baixar la pressió ocular per intentar disminuir el dany progressiu de les fibres del nervi òptic. En general, les tècniques que més s’utilitzen intenten facilitar la sortida de l’humor aquós fora de l’ull. Per aconseguir-ho, s’obren noves vies de drenatge que supleixen la reixeta obstruïda.

  El benefici que s’espera aconseguir és preservar la visió en controlar la pressió ocular a valors segurs. No existeix una xifra màgica del valor de pressió ocular que sigui segura per a tots els pacients. En cada pacient una pressió ocular adequada és aquella que impedeix el progrés de la mort de les fibres del nervi òptic. Fins i tot amb una cirurgia perfecta, pot ser que la pressió no disminueixi a nivells segurs o disminueixi i després es descompensi.

  Riscs

  Tota intervenció quirúrgica comporta algun tipus de risc. Tot i trobar-nos davant d’una tècnica d’eficàcia suficientment contrastada en un gran número de pacients, no està exempta de potencials complicacions, com ara:

  Fracàs del drenatge de l’humor aquós
  Hemorràgia intraocular
  Augment agut de la pressió ocular
  Endoftalmitis infecciosa

  Què és? Quan es realitza? Objectius

• Cirurgia de ptosi

  Què és? Quan es realitza?

  Què és?

  La cirurgia de correcció de la ptosi palpebral (parpelles caigudes) consisteix a elevar l’altura de la parpella superior fins a la seva posició normal.

   

  Quan es realitza?

  La correcció de la ptosi es recomana en tots els casos, ja que no es tracta d’un problema estètic. En nens, si la parpella cobreix la pupil·la, la cirurgia s’ha de fer tan aviat com sigui possible per evitar problemes de desenvolupament visual. Si no la cobreix, es pot posposar per abans que el nen comenci l’etapa escolar.

  En adults, la ptosi pot afectar el camp visual i amb el temps generar problemes cervicals. Per tant, la correcció es pot fer tan aviat com es detecti el problema.

  Objectius

  En els casos de ptosi congènita amb un gran descens de la vora de la parpella superior cobrint la pupil·la, l’objectiu de la cirurgia és “aixecar” la parpella perquè la pupil·la quedi lliure. També es persegueix un objectiu estètic, però en aquests casos és difícil aconseguir-ho. Cal recordar que la pupil·la tapada, en la seva totalitat per la parpella, pot provocar ambliopia.

  En els casos de ptosi adquirida de l’adult, l’objectiu és “aixecar” la vora de la parpella per deixar lliure la pupil·la, millorar l’amplitud del camp visual, mirant d’aconseguir la major simetria possible amb la vora de la parpella superior de l’altre ull.

   

  Riscs

  En aquest tipus de cirurgia, els principals riscos són: hematoma palpebral, infecció, hipercorrecció (impossibilitat de tancament perfecte de les parpelles) o hipocorrecció (persistència d’una certa ptosi).

  Què és? Quan es realitza? Objectius

• Cirurgia de blefaroplàstia

  Què és? Quan es realitza?

  Què és?

  La blefaroplàstia és una cirurgia que s’efectua a les parpelles, tant en les superiors com en les inferiors per reparar l’excés de pell en aquestes i/o per eliminar les anomenades “bosses palperals”.

  Previament es planifica amb cura la quantitat de pell que caldrà extirpar. En els casos de “bosses palperals” s’extirpa la grassa que ha protrudit (grassa orbitària que s’ha desplaçat cap a davant”empenyent” la pell de la parpella inferior).

   

  Quan es realitza?

  A les parpelles superiors poden produir-se canvis a la pell deguts a l’edat. Aquesta pell, sumamemnt delicada, es fa redundant i forma plecs. Aquesta alteració de l’estructura de la parpella superior pot provocar interferència en el camp visual. També pot provocar que la parpella descendeixi (ptosi) i/o que les pestanyes s’ubiquin a l’eix visual.

   

  Objectius

  L’objectiu d’aquesta cirurgia és reparar l’estructura de les parpelles i, com a conseqüència, aconseguir una millora funcional i cosmètica.

  Riscs

  Tota intervenció quirúrgica comporta algun tipus de risc. Tot i trobar-nos davant d’una tècnica d’eficàcia suficientment contrastada en un gran número de pacients, no està exempta de potencials complicacions, com ara:

  Edema i /o hematoma palpebral de forma temporal
  Lesió superficial de la còrnia
  Asimetria entre les parpelles
  Subcorrecció

  Què és? Quan es realitza? Objectius