El Castell Templer de Gardeny

El castell de Gardeny -juntament amb els de Miravet, Montsó, Penyíscola i la ciutat de Tortosa- forma part de la ruta templera Domus Templi.

Durant la segona meitat del segle XII, l’Orde del Temple va alçar un complex conventual a l’estratègic turó de Gardeny.

L’elevació -que abans de la nostra era ja va ser utilitzada com a base d’operacions militars- va rebre la visita de brillants estrategs com el mateix Juli Cèsar, qui es va enfrontar amb els pompeians Afrani i Petreu, instal·lats a Ilerda l’any 49 aC.

Durant els segles XVII i XVIII, l’antic recinte medieval va ser ampliat i transformat en un nou fortí militar, el disseny del qual respondria a les noves necessitats defensives que va suposar la introducció de l’artilleria: muralles flanquejades per baluards i rodejades d’amplis espais, fosses i murs de contenció. La imatge actual d’aquest conjunt monumental correspon a les restes del que va ser una imponent fortalesa.

El castell de Gardeny -juntament amb els de Montsó, Miravet, ciutat de Tortosa I Penyíscola forma part de la RUTA TEMPLERA DOMUS TEMPLI. Aquest viatge a través del temps posa de manifest gran part del patrimoni i llegat templer de l’antiga Corona d’Aragó.

La Casa Templera de Gardeny (S. XII-XIV)

Amb la conquesta de la ciutat de Lleida, l’any 1149, els templers van rebre diversos béns, com a compensació per l’ajuda prestada durant el setge, entre els quals s’incloïa el turó de Gardeny. La primera referència de la Comanda de Gardeny dataria de l’any 1156 i, com a PRIMER COMANADOR, APAREIX FRA PERE DE CARTELLÀ, personatge que hauria participat activament en el setge de la ciutat.

Gràcies a les nombroses aportacions realitzades, en gran part, per la petita noblesa, la Casa de Gardeny va arribar a acumular un extens patrimoni.

Per tal d’administrar els diferents sectors que s’havien constituït, aviat va sorgir la necessitat de crear nous càrrecs d’administradors i instituir noves comandes com les de Corbins o Barbens.

Fruit d’aquest creixement, cap al segle XIII, la Casa de Gardeny es convertiria en un dels principals centres de decisió de la Corona d’Aragó.

El conjunt monumental de Gardeny

El conjunt monumental de Gardeny constitueix un dels testimonis més destacats de l’arquitectura templera aixecada a Catalunya durant la segona meitat del segle XII. Tot i que entre els segles XVII i XVIII es realitzarien profundes modificacions que acabarien alterant l’antiga fisonomia del conjunt medieval, actualment encara es conserven nombrosos testimonis del recinte sobirà. Un espai delimitat per un perímetre de muralles i flanquejat per torres, a l’interior del qual es distribuirien els diferents edificis articulats entorn d’un pati central.

Entre aquests edificis destacaríem, d’una banda, la torre habitació, una construcció sòlida de dues plantes que reuniria diverses dependències: espais d’emmagatzematge, de residència o la torre de l’homenatge.

I de l’altra, destacaríem l’església romànica de Santa Maria de Gardeny, edifici singular de gran devoció en el seu moment.

Centre d’Interpretació de l’Orde del Temple

Quan a la primavera de l’any 1149, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV iniciava el setge de la ciutat musulmana de Lleida des del mateix turó de Gardeny, comptava amb la col.laboració de la milícia Templera, que hi contribuí amb l’enviament d’efectius militars. Un cop conquerida la ciutat, i en agraïment a la seva participació, el mateix comte lliurava a la milícia diversos béns entre els quals s’inclouria el mateix turó de Gardeny.

Avui, després de més de 800 anys, podem descobrir com era la casa Templera de Gardeny. Podem conèixer i reviure els ideals de l’Orde del Temple, i com vivia la milícia monacal.

Amb aquest nou Centre, Turisme de Lleida posa a l’abast de lleidatans i visitants un bocí de la història de la ciutat de forma didàctica i accessible. Panells, audiovisuals i elements explicatius recreen la vida d’aquesta orde religiosa i militar.

Al Punt d’Informació del Castell Templer de Gardeny, li facilitaran tot tipus d’informació i serveis pels usuaris de Moturisme.