Residència artística a secundària de Christian Fernández Mirón
Entre el rosa i la Blau és una investigació sobre el gènere i la diversitat, adaptada a diferents contextos i edats, de l’artista i educador Christian Fernández Mirón. A Lleida treballarà amb dos grups d’estudiants de quart d’ESO i els seus docents, amb els quals explorarà algunes idees clau (però gens òbvies) al voltant del gènere, entès en la seva dimensió més plural, és a dir, com una cosa que afecta totes les persones d’una manera o altra. És precisament en l’adolescència quan s’encarnen i es descarnen moltes qüestions que cada generació ha de descobrir per primera vegada a través de la pròpia identitat (un procés vacil·lant de recerca i autodeterminació), de la socialització i les interaccions amb el nostre entorn (com ens veuen, com volem que ens vegin, quin serà el nostre lloc en el món), de les primeres relacions afectivosexuals (de l’amistat a l’amor i el sexe) i de la cultura que consumim i que ens impacta profundament (videoclips, sèries, esport, música, videojocs, xarxes socials, etc.). El gènere és a tot arreu i tot està en joc. Però ens falten eines i espais on puguem parlar sense por, fer-nos preguntes i compartir les nostres semblances i diferències, i fins i tot celebrar-les. El gènere és un dels conceptes més característics i fascinants de la raça humana, present de diferents maneres en totes les societats, èpoques i territoris.
A través d’exercicis artístics (des de la corporalitat, la paraula i el dibuix) i debats, compartint referents propis i posant en comú reflexions i dubtes, posarem en pràctica la creació (i el sosteniment) d’un espai segur i valent en el qual tothom pugui escoltar i parlar, preguntar i aprendre, des de la curiositat i el respecte. En l’efervescència hormonal i identitària de la joventut, sobretot en el món polaritzat que ens envolta en l’actualitat, és crucial fomentar la trobada i l’escolta entre les diferents persones que convivim. El gènere divideix el món i ens afecta cada dia. Des de la persona més normativa a la més divergent, importa tractar-lo i desenredar-lo.
Una publicació impresa i digital reflectirà el procés i recollirà els aprenentatges, les anècdotes i les empremtes del grup, a mode de souvenir per a cada participant i de recurs per a futurs usos i inquietuds.