Centre d’Art La Panera

Què oferim

• 

  LO SIENTO STUDIO. Pedra, paper disseny

  Exposició que mostra un recull de l’obra gràfica de l’estudi.

  
  Del 17 de juny al 15 d’octubre de 2017.
  Centre de documentació 
  
  Després de començar la carrera de disseny industrial a l’Escola de Disseny Elisava (Barcelona), Borja Martínez es va trasllada a Londres el 1999 per estudiar disseny gràfic al London College of Printing (avui, London College of Communication). 
  
  Durant aquells quatre anys, va compaginar els estudis amb una feina a mitja jornada com a dissenyador a l’estudi Visioncorp; el 2004, torna a Barcelona per treballar a Gráfica (www.graficadesign.com) i, un any més tard, a Basedesign (www.basedesign.com), a mitja jornada. 
  
  El 2005, Borja Martínez funda en solitari l’estudi Lo Siento, des d’on comença a desenvolupar diversos projectes de disseny i direcció d’art per a clients com Sandro Desii (fabricant italià de pasta i gelats amb el qual l’estudi va ser reconegut amb dos premis Laus pel disseny del seu packaging), The Pinker Tones (grup de música electrònica), Txoco (gastronomia), Roca (sanitaris), El Bulli (gastronomia), Macaco (músic), Easyled (empresa d’il·luminació), Triticum (premiat amb un Laus de plata el 2013), Acción Cultural Española AC / E, DHUB Museu del Disseny, CaixaForum, Museu Picasso, Dauro, Blanca de los Pirineos (guardonat amb un Laus de plata el 2013), i Audi, entre molts d’altres. 
  
  El 2010, Lo Siento és guardonat pel FAD (Foment de les Arts Decoratives) amb el premi Gran Laus pel projecte «Empo» (clínica d’osteopatia per a la qual va desenvolupar una tipografia polièdrica artesanal única).  
  
  El 2014, Borja Martínez és nominat per formar part de l’assemblea FAD. Aquell mateix any l’estudi és guardonat amb sis premis Laus pels projectes Can Pizza, Can Cisa, Erik Rosdahl, Partida Creus, Comaxurros i Nomomoto en categories que van des de la identitat corporativa, el packaging o el naming fins a la direcció d’art en il·lustració. 
  
  Actualment l’estudi està treballant en projectes que van des d’un restaurant a París, una agència creativa a Bahrain, una campanya nadalenca per a la revista de la periodista Oprah Winfrey, una agència de management a Miami, o una peça física per al futbol base del FC Barcelona, entre d’altres.
  
  L’octubre de 2016 entra a formar part de la prestigiosa AGI (Alliance Graphique Internationale).
  
  Avui dia, Lo Siento reuneix un equip de sis professionals i continua treballant en projectes en els camps del disseny corporatiu, el packaging, la restauració o el disseny de webs i d’exposicions.
  
  L’estudi està especialment interessat a abordar íntegrament els projectes d’identitat. El tret més característic del treball de Lo Siento és la seva aproximació física i material a les solucions gràfiques, fet que dona com a resultat un disseny en el qual allò gràfic i allò industrial conviuen, en una constant recerca d’aliances amb els processos artesanals. 
  
  www.losiento.net

• 

  Enric Farrés Duran. Una exposició de mirar

  A cura de Cèlia del Diego

  Del 17 de juny al 17 de setembre de 2017 

  «Una exposició de mirar» és una exposició individual d’Enric Farrés Duran en la que es presenta un manuscrit inèdit de l’escriptor Josep Pla.
  La mostra proposa un repte sobre el significat d’allò que veiem. El títol ret homenatge als títols amb que Hans-Peter Feldmann anomena les seves propostes per confirmar el que podria semblar evident, que els espais expositius són espais d’autoritat que es regeixen per una sèrie de convencions que assenyalen què allò que s’hi exposa és art, i que la presentació de les obres per a què el públic les observi implica la seva legitimació com a tals. Enric Farrés Duran compta ja amb un vast nombre de projectes sobre les espatlles, molts dels quals es poden consultar al centre de documentació, on s’obre la visita (o potser s’hi tanca); en qualsevol cas és un dels espais clau per endinsar-se a l’univers de l’artista. En aquest espai ha concebut una intervenció específica que subverteix la seva funcionalitat, alhora que adreça l’atenció del visitant a la selecció de documentació videogràfica i les publicacions que acompanyen els projectes més destacats de l’artista. 
  L’exploració del revers d’allò que ens conegut és un dels eixos que vertebrarà aquest projecte en la qual Enric Farrés Duran s’apropia de dispositius expositius associats a autors de renom (com els arquitectes Richard Meier i Lina Bo Bardi)  i ens convida a mirar-los d’una altra manera amb la finalitat última d’analitzar i qüestionar els mecanismes que atorguen valor al fet artístic. A «Una exposició de mirar» res és el que sembla. En ocasió del centenari del Museu d’Art Jaume Morera, l’artista ha concebut una nova obra a partir de l’arxiu documental de Leandre Cristòfol i, juntament amb Joana Llauradó, realitzaran un projecte específic amb la col·lecció del museu, produït per la Fundació Sorigué.

• 
  • 
  • 

  Francesc Torres, «Què en sap, la història, de mossegar-se les ungles» + Santiago Ydáñez «Troquel»

  Del 8 de juny de 2016 al 31 de gener de 2017

  Aquesta exposició planteja un diàleg entre dos artistes i dues obres. D’una banda, Francesc Torres presenta una videoinstal·lació que parteix d’un material fílmic i fotogràfic inèdit de la biblioteca de la Universitat de Nova York procedent de la donació de Harry Randall, fotògraf i càmera de la Brigada Lincoln, la unitat de voluntaris americans que van viatjar a Espanya per defensar la República durant la Guerra Civil. Aquest material es va filmar durant els anys 1937 i 1938, cobreix diversos fronts de guerra —Zona Centre (Guadalajara), Terol i l’Ebre—, i hi apareixen personatges rellevants, com Ernest Hemingway, la periodista Martha Gellhorn i Vladimir Copic, comandant de la XV Brigada, dins de la qual es trobava integrada la Brigada Lincoln. D’altra banda, Santiago Ydáñez, que en anteriors treballs ha revisat períodes històrics com el nazisme, mostra una sèrie de pintures de gran format que fixen, aprofundeixen i amplifiquen moments puntuals del document fílmic. 

• 

  Carles Congost. A sense of Wonder

  A sense of wonder (un sentit de la meravella o la capacitat de meravellar-se) és una proposta expositiva que reuneix els treballs més recents de l’artista Carles Congost. Es tracta d’una coproducció entre el Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i el Centre d’Art la Panera, Lleida.  
  
  Són treballs que s’han vist molt poc a casa nostra (en algun cas, són inèdits) i venen avalats per diversos premis i distincions. Com és habitual en ell, no deixa de banda la desinhibició a l’hora de fer servir referents del món del pop o de la cultura de masses, ni el recurs cap a mitologies personals, ni molts d’altres aspectes que han caracteritzat la seva obra i, sovint, han fet difícil posar-lo dins una classificació a l’ús.  
  
  A nivell temàtic hi ha dos grans eixos que vertebren aquests treballs: la música i la pràctica artística, però sempre com un recurs argumental per obrir portes cap a d’altres aspectes més universals tot evitant la literalitat i les veritats incontestables. En essència, aquesta proposta aprofundeix en la capacitat que tenen aquests treballs de sorprendre’ns, de confrontar-nos com a espectadors, de descobrir coses que no es creuen possibles en primera instància...En la capacitat de meravellar-se (A sense of wonder).  
  
  Carles Congost té una sòlida trajectòria que inclou nombroses distincions com la Beca de Artes Plásticas de la Fundación Botín (2014), el segon Premi de Videocreació impulsat per LOOP Barcelona, la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya i l’Arts Santa Mònica (2015), el Premi de Videoart de la Fundación BBVA (2015) i el Premi Ciutat de Palma (2016). El 2016 va participar en la biennal internacional Manifesta 11 a Zuric (Suïssa) amb l’obra Simply The best que va assolir un gran reconeixement. Aquesta exposició suposa la presentació al nostre país d’aquesta obra.
  
  Comissari: David Santaeulària

• Seqüència Editorial. Edicions d’Art Jove i la Panera 2015 i 2016

  Del 5 de novembre de 2016 al 31 de gener de 2017 Centre de documentació

  L’edició d’artista com un rotlle d’impressions en plàstic, com un flip-book, com un comic-book o com un diari imprès en rotativa. Les quatre publicacions que el Centre d’Art la Panera i la Sala d’Art Jove han coproduït els dos darrers anys es basen en una idea de multiplicitat que es desplega en seqüència i que investiga les possibilitats de l’edició contemporània: el desig per disseminar-se, implotar, per intersecar-se amb diferents gèneres artístics i àmbits del coneixement, possiblement justificaria que la repetició serial sigui una constant en tots aquests treballs. La col·laboració entre ambdós centres s’explica per una mateixa voluntat experimental: el suport editorial ha facilitat que els projectes que s’han coproduït en els últims quatre anys evolucionin a partir de les derives que proposen els artistes. L’edició d’artista posa en joc el camp editorial com els mateixos processos i formats relacionats amb les pràctiques artístiques. La seqüència editorial és talment una forma de codi obert: troba en la repetició tot allò que la fa impredictible.  
  
  Frames Rocío, 2015 
  Federico García Trujillo 
  Flip-book realitzat a partir de la recuperació dels dos minuts de metratge eliminats per sentència judicial en la pel·lícula documental Rocío (1978). La pel·lícula, centrada en les arrels antropològiques de la Feria i que aprofundia en una sèrie de crims que tingueren lloc durant la Guerra Civil, va ser la primera segrestada judicialment a Espanya després de l’aprovació de la Constitució de 1978. El treball se centra en el debat sobre la prolongació de les estructures franquistes dins del debat al voltant de la recuperació de la memòria històrica.  
  
  Vallcartografia, 2015 
  Emma Casadevall 
  A través de Vallcartografia s’exploren diferents possibilitats cartogràfiques entorn del barri de Vallcarca de Barcelona des d’una actitud crítica davant l’exercici de poder implícit en aquestes pràctiques i vinculant-les a un procés d’especulació urbanística. Partint del concepte d’heterotopia, també s’intenten cartografiar algunes de les resistències que hi apareixen, aplicant una narrativa macro a un context micro, del que és local al que és global, situant la cartografia com a força productora de subjectivitats.
  
  Throat and Column, 2016 
  Clàudia Pagès
  Throat and Column és una publicació i una audioperformance en què l’escriptura i allò oral són intercanviats en una narrativa que recorre diversos espais d’individualització: els sistemes mèdics, les arquitectures i les comunitats. Parlar i empassar. Parlar i el plaer. La veu solista i el cor estan separats en una audioperformance i en una publicació impresa en plàstic.  
  
  Un bosque cuyo incendio se ha extinguido, 2016 
  Aldo Urbano   
  Comic-book de dibuix aparentment lleuger, en què es narra el viatge d’un artista a través de diferents estadis, en una espiral interna de deteriorament irreversible. En les pàgines d’aquesta publicació, carregada de cinisme i psicodèlia, se succeeixen les transformacions del protagonista en la seva metamorfosi com a estafador, espia, empleat perfecte o visionari al·lucinat, tot amb l’entramat artístic com a rerefons.