Juxtaposicions és un punt alt de la producció editorial de Tinta Invisible. L’autor ens parla en el subtítol d’Un joc de 576 pàgines, 12 figures, 9 colors. Aquest enunciat expressa la idea en tota la seva literalitat, tenim a les mans un llibre relligat en quadernets que és alhora un bloc de 576 pàgines de fulls blancs de mida 51 x 35 x 11 cm i d’11,6 kg de pes. Tots aquests fulls tenen encunys de 12 geometries diferents repartides en conjunts a les zones centrals de cada pàgina i també s’incorporen 9 separadors de colors de la seva paleta pictòrica, situats intencionadament dins les pàgines del llibre. La col·locació d’aquests separadors genera espais de volum en noves possibilitats de geometries infinites. Parlem d’uns espais que canvien per la voluntat de l’espectador del llibre que pot situar els colors on més li plagui, fent efectiu el joc de creació que promou l’autor.
Aquest llibre va dins d’una caixa plumier de fusta amb la tapa de vidre que llisca i permet accedir al bloc. La ‘contracoberta’ de l’estoig és d’un color groc solar, expressió clara de la llum de la seva paleta. Dins d’aquesta caixa trobem un prestatge a la base del llibre, que incorpora mig amagat un opuscle amb textos de Carlos Bunga, de l’historiador de l’art Paulo Miyada i del curador de l’edició Manuel Guerrero.
El llibre de paper blanc s’expandeix en ell mateix, no té cobertes i amb la relligada adquireix fermesa. Les pàgines blanques es projecten fora dels marges del format i només la geometria de l’absència defineix un centre possible. En aquest espai blanc, els colors atorguen una mirada més humana.
El joc que proposa Carlos Bunga apel·la directament a la visió de l’espectador en el procés creatiu. L’espectador del llibre pot redefinir el resultat final de la peça, una peça que esdevé diferent i necessàriament nova a partir de l’exercici senzill d’intercanviar i ressituar les ubicacions dels separadors de colors en el desplegat de les pàgines del bloc.
L’espectador del llibre modifica l’estructura de les geometries i ressignifica el bloc del llibre sense limitacions. En un supòsit radical, podríem, tanmateix, no posar cap separador o bé segar la visió total de la seva profunditat. Carlos Bunga somriu i demana al lector que completi el resultat final. De la mateixa manera, l’artista Joseph Beuys afirmava el paper que té cada home en la capacitat universal de creació i de transformació a través de l’art.
En aquesta exposició a La Panera, Carlos Bunga ha continuat realitzant la sèrie de dibuixos amb el mateix procedir. Aquestes geometries es mouen en el pla frontal exaltant l’espai geomètric pur, fent desaparèixer qualsevol vestigi de color anterior. Apareix un dibuix de llum, tal com el podríem haver imaginat inicialment en un somni vaporós en aquell moment just abans del desvetllar. En aquests dibuixos qualsevol apel·lació a l’emoció desapareix i deixa l’espai net i diàfan al lliure albir.