«Com descriure el temps vital? Pep Duran ho fa a partir d’apilar papers, fustes, objectes, gargots i fragments d’una realitat trobada. Fa de drapaire del temps i dóna nou alè de vida a un temps fet bocins com és la pròpia vida. Malgrat buscar la forma en la seva unitat, tot acaba essent un tros, una estella del que resta del dia, i ell s’esforça en sumar formes, com en el vestit, unitat de fragments i patrons: una màniga, un coll, un puny, un barret. Apilar els dies, amb el seu garbuix, desordre i acumulació inevitable uneix l’home amb el seu caos vital. Poeta del temps, dibuixa els dies amb aquests collages que són els seus quaderns de notes.» – Pilar Parcerisas, comissària de l’exposició
