L’Institut d’Estudis Ilerdencs acollirà demà a la tarda, a partir de les 19.00 hores, la presentació de Viaje a la India (editorial Milenio), un llibre escrit per Esperanza Porta, delegada de la Fundació Vicenç Ferrer a la ciutat de Lleida, sorgit arran del seu primer viatge a aquest país. A l’acte, hi participaran Joan Ramon Zaballos, catedràtic d’alemany, i Lancy Dodem, portaveu de l’entitat i considerat com el primer nen apadrinat per Vicenç Ferrer. Durant la presentació es projectarà una pel·lícula breu sobre la fundació.
- Com naix ‘Viaje a la India’?
Originàriament aquest llibre estava escrit per a mi, per tal de no oblidar-me d’aquell primer viatge que vaig fer a l’Índia, en el qual a més de conèixer diferents zones del país vaig passar quatre dies a la Fundació Vicenç Ferrer, on vaig poder conèixer la seua alma mater en persona.
El llibre el deixava llegir a persones properes a mi i moltes d’aquestes m’animaven a publicar-lo.
- Què podem trobar en aquest llibre que vostè descriu com a tan personal?
Dins hi ha una de les experiències més transformadores que he viscut en la meua vida. Realment és una espècie de guia, però al mateix temps té un toc molt íntim i personal. Llibres de viatges n’hi ha molts, també sobre l’Índia, però aquest té la part més personal que el fa diferent. És a dir, que compta amb la implicació directa de l’autora.
- Les dones tenen un paper molt protagonista.
Efectivament. El llibre de Viaje a la India parla molt de les dones. És un tema que m’interessa especialment i a més a més és una de les apostes clares del treball que desenvolupa en aquest país la Fundació Vicenç Ferrer. També hi apareix molt l’Índia rural i parlo de temes com la pobresa i la dignitat dels seus habitants, especialment de les dones i de la seua elegància.
- Com a bona guia de viatge, també inclou consells pràctics per als viatgers que desitgin conèixer l’Índia?
Sí. És un llibre molt descriptiu que també inclou molts temes pràctics. Per exemple, consells per a viatgers corrents sobre temes de salut o sobre els tipus de menjar que s’hi poden trobar. L’Índia és un país una mica complicat i crec que pot ser de molt bona ajuda. A més a més, el llenguatge que utilitzo és molt planer.
- Com no podia ser de cap altra manera, tenint en compte que vostè és la delegada de la Fundació Vicenç Ferrer a Lleida, el llibre té el seu vessant solidari.
Sí, perquè vull destinar entre el 20% i el 25% dels beneficis del llibre a l’entitat.
