Aquest article és un resum de les contundents dades publicades pel SMC. El Servei Meteorològic de Catalunya ha publicat una nova edició (la setzena) del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC, 2022), que avalua l’evolució recent del clima de Catalunya, a partir de l’anàlisi de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtica.
El 2022 no té precedents pel seu caràcter càlid i sec des de 1950, amb una anomalia (diferència respecte del període de referència 1961-1990) de +2,7 °C. En els darrers 73 anys no s’havien superat mai els 2 °C d’anomalia. Es manté el clar predomini d’anys càlids durant els darrers tres decennis, i els 10 anys més càlids a Catalunya des de 1950 s’han registrat en el període 2006-2022 (2022, 2020, 2015, 2006, 2011, 2014, 2019, 2017, 2016 i 2018). Considerant els resultats proporcionats pels models climàtics, s’ha calculat la variació de la temperatura a Catalunya respecte del període preindustrial (1850-1900). El resultat obtingut és que, per a l’any 2022, l’anomalia tèrmica a Catalunya respecte del període preindustrial ha estat igual a +2,4 °C, aproximadament el doble del valor mitjà obtingut per a tot el planeta.
El comportament de la precipitació no és tan evident, i el seu valor mitjà anual mostra una tendència a la disminució (-1,9%/decenni), però és un valor sense significació estadística (per a un nivell de confiança del 95%, que és el criteri considerat a tot el BAIC). L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una clara disminució del 4,9%/decenni.
L’anàlisi de dues sèries centenàries a Catalunya, com són les de l’Observatori de l’Ebre (Roquetes, el Baix Ebre) i de l’Observatori Fabra de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (Barcelona, el Barcelonès), mostra resultats similars amb relació a la tendència des de l’inici de cada sèrie. Així, als dos observatoris la temperatura mitjana anual ha augmentat a un ritme de 0,16 i 0,17 °C/decenni, des de l’inici de les observacions (1905 a l’Observatori de l’Ebre i 1914 a l’Observatori Fabra), la temperatura màxima continua presentant un augment superior al de la mínima (entre +0,19 i +0,20 °C/dec per a la màxima i +0,13 °C/dec per a la mínima) i l’estiu és l’estació de l’any amb un augment més marcat (la temperatura mitjana d’aquesta estació de l’any augmenta entre 0,21 i 0,22 °C per decenni als dos punts). D’altra banda, la precipitació presenta a ambdós observatoris una tendència de signe contrari, però propera al zero (+0,3%/decenni a l’Ebre i -0,2%/decenni al Fabra) i, a més, sense ser estadísticament significativa. Cal esmentar que els anys 2022 i 2021 han estat els més secs des de 1914 a l’Observatori Fabra.
En el període 1950-2022, han augmentat a tot Catalunya els índexs associats amb un clima més càlid: «Nombre de dies càlids», «Nombre de dies d’estiu», «Nombre de dies de calor», «Nombre de nits tropicals», «Nombre de nits càlides», «Amplitud tèrmica anual», «Indicador de durada de ratxa càlida», «Nombre d’episodis de calor» i «Graus-dia de refrigeració». Per contra, disminueixen gairebé arreu del país els índexs lligats a un clima més fred, com ara el «Nombre de dies freds», «Nombre de nits fredes», «Nombre d’episodis de fred» i «Graus-dia de calefacció». En canvi, els índexs climàtics associats a la precipitació diària no mostren una tendència uniforme a tot el territori, així com una manca de significació estadística a la majoria de les sèries estudiades.
En el període 1971-2022, la intensitat i la durada de les sequeres (avaluades a partir de l’Índex de Precipitació Estàndard) ha augmentat al conjunt de Catalunya i els períodes humits són menys extensos i menys intensos.
Unes dades preocupants que, ens posen clarament contra les cordes de forma estructural pels pròxims anys i dècades.
