La setmana passada un grup de joves va rodejar, assetjar, vexar i robar un grupet de tres noies al centre de la ciutat de Lleida. Uns actes molt greus que van quedar en un mòbil robat i un assetjament amb tocaments, totalment inadmissible. No ens volem imaginar què hauria pogut passar si la cosa hagués anat a més. A la memòria ens venen imatges i notícies d’altres indrets del món on grups d’homes ataquen a grups de dones, i esgarrifa. No cal ni imaginar-ho. Veiem casos habituals a l’Índia o més propers, com fa uns mesos a Hamburg.

El masclisme entre els joves repunta. Un estudi sobre adolescència i joventut del Centro Reina Sofía alertava, fa setmanes, que el 80% dels joves coneix casos de violència de gènere en parelles de la seua edat. Un altre estudi del CIS deia que el 33% dels joves espanyols menors de 30 anys veu normal impedir coses a la seua parella, com treballar, estudiar o relacionar-se amb altres persones. Molt greu.

Potser tot això té a veure amb l’individualisme que cada cop impera més entre els joves, allò de la fama i de la popularitat efímera que donen les xarxes socials, i a la pèrdua d’alguns valors com la solidaritat o la germandat que els més adults potser tenien més arrelats. La mateixa televisió (per posar un exemple), enlloc d’educar aquestes qualitats, sembla potenciar la figura del mascle fatxenda que atreu les senyoretes, vestides arran, que s'abarallen per aconseguir-lo. I clar, quan es parla d’aquests programes, el defensor al·lega que en realitat és una cadena privada i que el que cal és educar el joves perquè no ho vegin o ho sàpiguen interpretar correctament. I així, qui dia passa, any empeny. I als idearis d’alguns joves es va picant, amb martell i cisell, aquestes formes de vida, més properes als cotxes de luxe i a la banalitat que a la reflexió, treball interior i en portar una vida el més sana, en tots els aspectes, possible.

Un dels tatuatges més recorreguts entre alguns joves és Carpe diem, un erroni “viu la vida al màxim” que literalment en realitat significa “aprofita el dia”. Als cafres que atraquen noies pel carrer els hauríem de dir que aprofitin el dia avui per canviar de vida i ser millors persones, si no volen acabar aprofitant el dia en algun pati de reclusos més endavant.