Que les xarxes socials han canviat el comportament polític és tan evident que, si ens hi fixem, ja formen part del sistema propagandístic de totes les formacions que es presenten a les nostres contrades. Sobretot a Lleida ciutat, on aquesta nova eina de màrqueting social a Internet compta amb diferents estratègies, algunes de sonades i d’altres que es venen coent des de fa mesos.

Sorprèn l’estratègia socialista, que apart de l’engranatge habitual basat en la potent i cuidada figura de l’alcalde i candidat, ha creat la plataforma I Love Lleida, una pàgina dedicada a parlar de les virtuts de les diferents zones, barris i edificis de la ciutat que sembla creada pel nostre estimat Postureig Lleida, però que forma part, de forma molt subtil (s’ha de buscar bé), de la campanya d’Àngel Ros. També és sorprenent el canvi de color de la campanya, amb el vermell intens socialista reduït a la mínima expressió i un verd oliva que regna la imatge del principal candidat a l’alcaldia.

Toni Postius ‘es mou’ bé per aquest món salvatge, tot i que no sigui un abanderat en l’ús de les noves tecnologies i prefereixi més, pel que sembla, la presència constant als mitjans convencionals. La imatge corporativa del nou projecte, Lleidaensmou, ja fa mesos que fa campanya a través de Twitter, ara amb l’eslògan de campanya #LleidaEtsTu

Ben diferent és el panorama a les xarxes de la popular Dolors López, que compta amb una presència regular i amb una estratègia que basa el centre d’operacions a Facebook i la compartició directa a Twitter. Això sí, la campanya audiovisual que fa dels actes és de les més destacades d’aquest anàlisi.

L’estratègia d’Iniciativa es basa en la figura del candidat Eduard Baches, que guanya presència de forma exponencial, gràcies a una estratègia que vincula el seu espai web i les diferents plataformes socials amb una producció audiovisual elaborada que el converteixen en un dels que millor utilitzen les xarxes socials.

El Comú de Lleida, que utilitza l’etiqueta #SomComu per difondre el seu missatge, compta amb una presència constant des de fa mesos, poc personalista. Més personalista és la Crida per Lleida, que amb la probablement imatge corporativa més potent de la campanya, juga a Twitter sense etiquetes ni una estratègia definida. Tampoc és clara la de Ciutadans, que tot i tenir una forta presència molt personalista als mitjans socials, amb Ángeles Ribes al capdavant, es dediquen a publicitar el seu dia a dia. Acabem amb la #NovaLleida de Carles Vega, que ha augmentat la seva presència les darreres setmanes a la xarxa amb una estratègia audiovisual dins d’un ecosistema basat en espai web.