La columna
El primer món de Facebook
França va patir, aquest divendres, el pitjor atemptat de la seva història. Per desgràcia, els terroristes extremistes s’han acostumat a convertir els seus atacs en els pitjors de la història dels països per allà on passen.
El mateix dia, Facebook posava a disposició dels seus usuaris una eina ja utilitzada en terratrèmols asiàtics per veure si els seus familiars i amics estaven bé. Poques hores més tard publicava una eina perquè els usuaris poguessin posar els colors de la bandera francesa a la seva imatge de perfil. Aquí, que ens agraden les banderes, molts s’hi van avenir per donar-hi suport. És fàcil d’entendre, encara que no hauria de ser així, que un atemptat a París, per allò de la proximitat, ens pugui afectar més que un que passi a Uganda. Res a dir als usuaris que es posin la bandera tricolor als seus perfils. Però Facebook, que és global i d’abast mundial (o pràcticament), ha caigut en l’error de posicionar-se per uns usuaris.
Que en aquest planeta no tots som iguals ho tenim assumit, des de petits ens han inculcat allò del primer món i del tercer món (s’ha obviat, històricament, el segon). El que no sabíem, i ara ja ho sabem, és que a Facebook, on l’accés és lliure i igual per a tothom, també hi ha un primer món i un tercer món.