La columna

La columna

Final d’etapa

19-06-2014

Aquest final de curs l’estem vivint amb dues paraules que algú s’ha entestat en convertir-les en el nostre leitmotiv de totes les tertúlies d’aquest país: Final d’etapa. O la seva variant també acceptada, Final de cicle.

Final d’etapa pel Rei Joan Carles, que no deixarà el títol de rei però sí que abdica la corona a favor del seu fill, Felip VI. Un procés atropellat i fugaç i que en menys de quinze dies s’ha arreglat perquè avui hi hagi el traspàs de la corona. Un procés (una altra paraula que estem escoltant de forma exagerada), que ha obert velles ferides a favor de la república o, ara que vivim èpoques d’urnes per decidir coses, ha despertat els que reclamen votar si es vol, al segle XXI, la representació d’un rei o no.

Final d’etapa de la selecció espanyola, que s’ha arrossegat pels camps de Brasil sense futbol ni ambició, i que ha passat de defensar el títol de campiona mundial a rebre set gols i no saber-ne fer ni un de jugada. Ha passat el millor que li podia passar a aquest país, acostumat a perdre la realitat de vista durant quinze dies i acostumat a que els triomfs esportius deixessin de banda els problemes interns del país.

Final d’etapa de Toni Seligrat i el Lleida Esportiu. No sabem què ha pogut passar, uns al•leguen sàvia nova, i uns altres continuïtat d’un projecte que donava resultats. Punt i apart i a començar de nou, després de dos anys consecutius amb play-off d’ascens. Potser la temporada vinent hauria estat la bona. O potser no, ja no ho sabrem. El que sí que sabem és que el bon final de campanya no ha passat desapercebut i està allunyant les figures d’aquest equip cap a altres equips.

Final d’etapa al PSC de Pere Navarro, que deixa la direcció del partit després de mesos de manca de lideratge, direccions oposades dins del partit, casos exasperants com el de la senyora de Terrassa i un posicionament en contra de la independència de Catalunya que no ha agradat a ningú i que els ha fet perdre la meitat de vots a les darreres europees, a mode de càstig. El més ben posicionat sembla Miquel Iceta, de la corrent continuista i que, després de 30 anys al partit, poc relleu generacional pot aportar. El discurs i el to, això sí, sembla que agrada més.

Joan Teixidó
Lleida.com

Agenda

maig

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 

Enquesta