La columna

La columna

Finances a l'ESO: el món al revés.

16-05-2017
Finances a l'ESO: el món al revés.

Tothom hi està d’acord, la inversió amb més futur és el de l’ensenyament i no només des del vessant econòmic, és a dir creació de talent i de capital humà, sinó també des del social, cultural, educatiu i de coneixement. Tanmateix, d’uns anys ençà està guanyant protagonisme i jerarquia la idea que aquest ensenyament ha de tenir un marcat caràcter dinerari, mercantil, allò que els experts en diuen financer. Encara que la idea sigui anterior a la crisi immobiliària de l’agost de 2007 i la fallida de Lehman Brothers del setembre de 2008, ara es referma encara més la necessitat d’aquest ensenyament perquè el ciutadà mig, la gent del carrer, no sigui de nou enganyada. És curiós, els supervisors monetaris i financers en lloc de cuidar-se dels escàndols de moltes entitats financeres, dels quals en són directament responsables -només cal pensar com el jutge del cas Bankia, Fernando Andreu, ha tancat falsament l’actuació del Banc d’Espanya (BE) i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en la sortida a la borsa del banc esmentat exculpant-los de qualsevol delicte- es dediquen a elaborar i programar plans d’educació financera per a tots els espanyols. El món a l’inrevés.

Tot va començar fa uns deu anys. En efecte, abans de la crisi i  des de la Comissió Europea il’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) van començar a arribar, als seus països membres, directives, consells, suggeriments, ordres, per tal de preparar uns plans d’educació financera dirigits a tota la població. Així va ser com van néixer els Plans d’Educació Financera 2008-2012 i 2013-2017, elaborats pel BE i la CNMV. Evidentment, es tracta de fer arribar a les famílies espanyoles la necessitat que tenen de subscriure plans de pensió privats i buscar rendibilitat als seus estalvis col·locant-los en actius financers perquè les pensions perillen i cada cop més les prestacions socials aniran a menys.

Centrem-nos, però, en el seu ensenyament a secundària, concretament a quart d’ESO, nenes i nens de 15 anys, o a punt de fer-los, quan comencen el curs. Encara l’assignatura, avui per avui, no és obligatòria però en aquests moments s’imparteix ja en la majoria de centres ja que les primeres proves pilot són de 2013. Concretament, a la província de Lleida l’experiència va començar a l’any 2013 en un seminari que es va impartir del mes de març al mes de maig a cinc centres de la província: Sagrada Família i Vedruna de Balaguer, la Serra de Mollerussa, Lo Pla d’Urgell de Bellpuig i Sant Josep de Tàrrega, i als i les alumnes se’ls hi ensenyaven qüestions del tipus com endeutar-se amb sentit comú, fer inversions intel·ligents o estalviar a llarg termini, fa posar els pèls de punta llegir aquestes coses a una classe de jovent, com hem dit, de quinze anys.

Aquesta iniciativa no té altre fonament que el de portar a secundària el culte al diner regnant en les nostres societats d’adults perquè des del punt de vista pedagògic, didàctic i de valors, no s’aguanta per enlloc. Cap psicopedagog/a ni cap expert/a en ensenyament intentarà explicar finances abans d’explicar economia. La part s’explica després del tot, l’uròleg, el cardiòleg, el dermatòleg, l’oncòleg, es forma després d’estudiar anatomia, després d’estudiar medicina en el seu conjunt. Aquí no, aquí com que el diner és el gurú, el tòtem del nostre món, comencem per aquest perquè té substància per ell sol, perquè té consistència per ell mateix, no li cal l’economia perquè funcioni i li doni, a la vegada, raó de ser. No hi ha al món error més gran que creure això.

De cap de les maneres puc arribar a entendre quins valors pedagògics defensen aquesta gent que volen introduir aquests coneixements a secundària. ¿S’ha d’ensenyar el funcionament dels mercats secundaris (el que es compra i es ven ja s’ha comprat o venut amb anterioritat)  i els dels seus respectius actius financers al jovent? No. S’ha d’ensenyar el funcionament dels mercats financers secundaris i els dels seus respectius actius financers abans que explicar l’economia i el procés circular de l’activitat econòmica i, per tant, de la producció? No.  Els mercats secundaris són els netament especulatius i no aporten valor afegit. Aquests no són els valors que hem d’inculcar al jovent.

Ramon Morell
Economista

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31