Ara és hora, segadors, resa l’himne nacional de Catalunya. Ara és l’hora, diu l’Assembla Nacional Catalana. Aquesta hauria de ser la setmana decisiva que ha de fer canviar el curs polític dels propers mesos a Catalunya. Dependrà de la quantitat de gent que s’agrupi a Barcelona la diada de Catalunya, el dia que farà 300 anys de la caiguda de Barcelona davant l’exèrcit borbònic, que farà moure peça. A priori.

A priori perquè les peces ja fa temps que estan al seu lloc i els engranatges, pels dos costats, ja fa mesos que treballen per promoure la consulta del 9N i per tombar-la, depenent del costat que es miri. La vicepresidenta del govern català ha anunciat aquests dies que s’ha d’anar pas a pas i que s’ha de fer respectar la llei. Concretament la llei de consultes que aprovarà el Parlament. Al seu torn, la vicepresidenta del govern espanyol ha deixat clar que, també pas a pas, la consulta catalana serà il·legal.

Els passos semblen clars: El Parlament aprovarà una llei de consultes que el Tribunal Constitucional presumptament tombarà, com ja va passar amb l’estatut, però aquest cop amb temps rècord, el suficient perquè s’arribi al 9N amb una consulta anticonstitucional. I després què? Clamor popular contra la llei. Un paper força complicat per Artur Mas, que podria allargar-ho a unes eleccions plebiscitàries l’any vinent.

Mentrestant la majoria del poble català que està a favor d’una consulta per definir el futur polític del país llençarà la imatge de la manifestació més gran de la història a tots els mitjans del planeta, que de ben segur se’n faran ressò. Pels líders europeus és “un tema intern” que s’ha de solucionar des de dins, mentre Obama elogiava, fa pocs dies, la gran via bàltica del 89 que va alliberar els països bàltics de la Unió Soviètica dos anys després.