Benvolgut Lector,

Aquest mes d'agost he estat llegint un llibre sobre filosofia titulat "Glosario filosófico" de l'autor Angel Cristóbal Montes. Suposo que algun lector potser ja vol abandonar la lectura d'aquest article perquè la filosofia no està de moda, és més, diguem-ho sense embuts, té mala premsa. Els més benevolents, minoria, la qualifiquen d'interessant, però una immensa majoria em temo que l'associa a una matèria complicada, fosca, avorrida i innecessària.

Tanmateix, us diré per trencar clixés que m'ho he passat molt i molt bé, llegint i pensant allò que em proposava l'autor. I que de matèria fosca i avorrida res de res. El llibre d'entrada està plantejat en setanta temes desenvolupats en set pàgines cadascun. Són més o menys de lectura independent si bé llegir-los en l'ordre suggerit ens ajuda a capir-los millor.

Parla sobretot dels filòsofs presocràtics amb especial devoció per Heràclit i dels filòsofs alemanys del segle XX encapçalats per Martin Heidegger. A partir d'aquí, el llibre és un tresor de saviesa. Per exemple, m'encanta aprendre que la poesia va néixer al costat de la filosofia i que poetes i filòsofs són més que veïns, o bé com els presocràtics i la filosofia grega van haver d'inventar els mots de noves realitats pensades. I també esbrinar quina relació hi ha entre llenguatge o filosofia i preguntar-se què fou primer si el pensament o la paraula. O què dir del concepte d'Heràclit segons el qual l'home obre un llum en l'obscuritat de l'univers quan filosofa. O la impossibilitat que tenim com a ésser finits d'entendre l'infinit. Sumem-hi la insatisfacció vital de saber-se impotents davant les grans preguntes, però alhora, la satisfacció plena d'ocupar-se de les coses importants, les que donen significat a l'existència.

I concloure finalment que la filosofia és la base dels avenços científics contràriament al que es diu avui en dia.

Més endavant quan t'acabes el llibre et qüestiones com hem pogut silenciar i apartar dels plans d'estudi a Heràclit, Parmènides, Sòcrates, Plató, Aristòtil, Goethe, Hölderlin, Martin Heidegger, Hanna Arendt, Georg Gadamer, Edmund Husserl, Ludwig Wittgenstein i quedar-nos tan amples. Oblidar la filosofia grega és oblidar la ciutadania atenenca de Pèricles on el màxim honor era participar del comú, de la cosa pública. I menystenir el llatí és arraconar qui som i quines són les bases polítiques de la nostra civilització, el dret romà.

I la filosofia alemanya del XIX /XX que pren amb força el relleu hel·lènic, ens parlarà de l'ésser i del no-ésser, d'en Hördelin el seu poeta i filòsof, així com de les classes magistrals i hipnòtiques de Martin Heidegger a Friburg.

Sí, m'he llegit un llibre sobre filosofia a l'estiu roent de Lleida, i qui sap si ho he fet per retre un petit i darrer homenatge a Nuccio Ordine, el filòsof i professor Itàlia de literatura, que ens ensenyà "La utilitat de l'inútil".

Tothom pensa tal volta com tothom respira, ara ser conscient del pensament i parlar amb ell, és el primer esglaó del saber filosòfic.

De fet, amb qui més parlem cada dia és amb nosaltres. De tan natural que és no ens n'adonem i, tanmateix, és així. Som més diàleg que monòleg fins i tot en la solitud més estricta. Filosofia? No ho sé, però aquí al nostre cervell comença tot. L'aventura de pensar. Emocions fortes i vertigen… Cordeu-vos ben fort!