Qui som
Qui som
Agramunt, Aril, art, assaig, cendra, concreta, confinART, culturals, educatius, epistolari, espais, exposicions, fundació, Guillem, IA_URT, infantil, literatura, llibres, Lo Pardal, metaplasmes, museus, narrativa, panical, plast-poemes, poesia, psicoanalisi, Riella, serveis, Tarill, vellicositats, Viladot, visual,
exposiciones, fundación, libros, museos, psicoanalisis, servicios educativos,
Joan Brossa, Josep Iglesias del Marquet
L´any 1991 Guillem Viladot compra un immoble a la plaça del Pare Gras d´Agramunt per convertir-lo en LO PARDAL, Casa de la Poesia Visual, que aviat s´amplià amb dos edificis nous on disposa, creativament , tots els seus poemes visuals, objectes poètics i volumetries amb l'espectativa d´esdevenir el primer espai dedicat a aquest gènere a Catalunya i a Espanya, i una sublimació de les seves arrels agramuntines.
"Aquesta placeta -diu Viladot al llibre Itineraris interiors, pàg. 69- sempre serà la plaça de Cal Tarill, malgrat que l'hagin batejada amb el nom de la plaça del Pare Gras i Granollers, fundador d'una ordre de religioses a Granada... Aviat aconseguirà un gest nou: serà quan s'hi instal·li la Casa de la Poesia Visual. Aquest és el cor del poble, potser un dels indrets més antics i prestigiosos. La poesia hi farà cap per dret propi"
Poc a poc els espais dels immobles s'ompliren de creacions visuals que el poeta ordena amb criteris de sensibilitat, de recorregut iniciàtic, defugint etiquetes i cronologies, tot seguint el precepte que "el nom no fa la cosa i el concepte mata l'essència".
La disposició convida a observar les obres com a testimoni d'autoria, albirant que l'espectador s'introdueixi en els viaranys d'una poètica visual, guiada pels sentits tal com anuncien els relleus de pedra de la façana de l'edifici amb un ull, una orella, una mà i un peu, i el pedestal amb la lletra "Q" invertida que prologa l'accés a l'interior, com una visualització desestructurada del llenguatge.
Guillem Viladot i Puig neix a Agramunt el 1922, en una família d´apotecaris. L’any 1949 es llicencia en farmàcia, s’instal·la a Agramunt i s’incorpora a la farmàcia paterna. El 1950 cau malalt i, convalescent, escriu “Temps d´Estrena” que es publica l´any 1959, iniciant un cicle de novel·les que defineixen el seu mite de Riella: “Els infants de Riella” (1965), “Aril Avall”(1966), “La gent i el vent”(1967), “L´arrel de panical”(1970), “La Cendra”(1972), o “Memòria de Riella” (1974).
L´any 1956 es produeix la primera crisi universitària i Viladot es condemnat a l’ostracisme durant dos anys per un article dedicat a Rafael Alberti.
Paral·lelament a l´obra discursiva, l´any 1959 escriu els “Metaplasmes”, i el 1960 els “IA_URT” que inicien les seves experiències com a Poeta Concreta, desestructurant els codis alfabètics i lingüístics, esdevenint precursor de la Poesia Concreta a Espanya, i el primer editor d´un llibre de Poesia Visual a l´Estat, amb l´obra “Estrisps” que edita a Agramunt l´any 1964, i amb els “Nou plast-poemes” del 1965 a la col.lecció “Lo Pardal” que ell crea. L´aparició l´any 1971 del llibre “T/47” significaria també el primer exemple d´edició poètica io visual en un llibre de butxaca de distribució comercial. Aquest 1971 participa a la primera exposició de Poesia Concreta a Catalunya, a la “Petite Galerie” de Lleida, conjuntament amb Joan Brossa i Josep Iglésias del Marquet.
.-
A finals dels anys setantes s’interessa per la psicoanàlisi, que integra a la seva assagística amb novel.les com “Ricard”(1977), “La llei de pedra i altres històries”(1979), “L´amo” (1982), “Discurs horitzontal” (1982), “Memorial de Na Nona”(1983), o “Ciutadà 00000000001” (1989). Aquestes obres precedeixen el cicle de novel·les històriques de rel també psicològica, com “Joana” (1991) o “Carles” (1994), i els reculls de la seva poesia completa, reunida en cinc volums, així com les seves darreres novel.les, “Els Ulls” (1999), “Les vellicositats” (1999), “Ruth” (2.000) i “L´Energia” (2.001).
Durant els anys noranta obre a Agramunt els edificis de “Lo Pardal”, una casa dedicada a la Poesia Visual, que avui acull la Fundació Privada Guillem Viladot, dedicada a preservar la seva memòria.
Viladot va morir a Barcelona el 19 de novembre de 1999.
Horaris
Dijous i divendres de
10h a 14h i de 15h a 19h.
Dissabtes de 10h a 14h
Fundació Privada Lo pardal: 973.39.07.18
fundacioviladot@gmail.com