Presentació de la publicació que acompanya l’exposició “Només si fa olor de terra” en una conversa a tres veus i sis mans entre la comissària, Blanca Arias, i les dues autores convidades, l’Elena Castro Córdoba i l’Edu Rubio Pineda.
La publicació, més que ser un catàleg, és un fanzine que pretén insistir en la dimensió polifònica de la mostra, un arxiu de paraules i gestos que acompanyen les obres de lis 13 artistes invocadis per a convidar-nos a especular sobre el sentit de tenir un cos i formar part d’un tot.
NOMÉS SI FA OLOR DE TERRA
Espai 0 – Dissabte, 6 de juliol a les 11h.
Alicia Arévalo, Anaïs Florin, Anna Irina Russell, Cande Lázaro, Helena Laguna Bastante, helena vinent, Mar Reykjavik, Maria Alcaide, Marina González Guerreiro, Marta Galindo, Feña Celedón Pérez (Muerte a la Norma / Monster Lab), Tau Luna Acosta i Yun Ping 昀平.
Des de la dècada dels setanta, un dels compromisos bàsics de les pràctiques feministes ha estat transformar el cos en un espai per a l’alliberament. Una corporalitat que comença essent individual, capturada en els límits del propi cos, però que adquireix agència en fer-se col·lectiva, que creix en paral·lel al desig d’esdevenir una sola, múltiple i polifònica. La mostra construeix una xarxa d’artistes joves establertes a l’Estat espanyol que, des de la multiplicitat dels feminismes, ens conviden a imaginar i, potencialment, encarnar el que pot un cos quan entra en relació amb altres cossos. Aquí els feminismes no apareixen com a temàtica, sinó com a metodologia. El cos no es representa, sinó que es presenta: latent, provisional, mòrbid.