«Vaig començar a fer teatre a l’Aula als 3 anys i ara és una part indispensable de la meva vida. He aprés a expressar-me millor, a no tenir vergonya, a veure les coses d’una altra manera». Així expressa l’Abril Pinyol perquè li agrada formar part de la Petiestable 12, un projecte de l’Aula de Teatre de Lleida pioner a l’Estat Espanyol. «No hi ha una altra companyia igual, són un grup de joves d’entre 8 i 12 anys que, a banda de fer les classes als seus grups de l’Aula, fan espectacles i surten de bolos com els actors i actrius adults«, explica el seu director artístic, Antonio Gómez. El seu últim espectacle es diu ‘Landscape’ i entusiasma al públic. Han fet 15 actuacions a diferents poblacions de Lleida des que van estrenar l’obra fa un any, van formar part del programa del festival Esbaiola’t i també han viatjat fora de Catalunya, a Oropesa de Toledo. Continuen. En les properes setmanes tenen contractades una actuació a la Vall de Lord i una altra a Torrelavega.
Però aquest dimecres 27 de setembre a les 20.30h a la sala 1 del Teatre de l’Escorxador representen l’obra en una actuació molt especial per ells. I és que la recaptació de l’entrada, anirà destinada a Lleida pels Refugiats. No va ser gens difícil posar-se d’acord per organitzar aquesta cita. Landscape és la visió des dels seus ulls d’infants de la realitat dramàtica que viuen els refugiats. «Vam començar fent improvisacions i del que anava sortint, vam crear l’obra», explica Blau Granell, una altra de les 7 membres de la companyia. I és que el procés creatiu dels espectacles de la Petiestable 12 no passa per la imposició d’un escrit per part del professorat de l’Aula. «Un dels objectius d’aquest projecte és saber trobar l’equilibri entre la pedagogia i el resultat artístic. És fonamental», subratlla Antonio Gómez. «El que no podem és apostar-ho tot al resultat artístic i ser un dictador que exigeix com es fan les coses. Però també és cert que si fas un procés pedagògic molt bonic i molt ple però que després, artísticament no té interès, l’objectiu no es compleix». I així és Landscape. «És la nostra pròpia reflexió sobre el drama dels refugiats«, diu Pau Ricart, l’únic noi en la companyia majoritàriament femenina. Mercè Ballespí, Marta Casals, Antonio Gómez, Ares Piqué i Mireia Teixidó són els cinc directors i directores que s’han encarregat de crear actor i actrius les cinc parts de les quals consta l’obra. Hi ha un rap composat per ells mateixos, hi ha escenes que glacen el cor com la conversa d’un nen i una nena amb la Mort a sobre d’una patera i hi ha, entre altres elements, una cançó titulada Quan sigui gran que contrasta les expectatives de tot infant amb la realitat que viuen els refugiats havent de fugir de casaseva «sense poder agafar res, amb fred, por, cansament, inseguretat, incertesa i dolor», com descriu la sinòpsi de l’obra.
Les famílies de l’Anna Armengol Ayala, la Blau Granell Ardanuy, la Berta Pena Pané, l’Abril Pinyol Morera, la Cristina Poyatos Barrabés, la Marta Pujol Vázquez i el Pau Ricart Bono també han convertit l’èxit de l’obra en seu. De fet, han creat un club de fans amb samarretes i tot i volten amb ells per tot arreu fent una pinya. «És molt diferent del futbol, per exemple», assegura Ramon Armengol, pare de l’Anna. «Estem tots emocionats quan veiem actuar a un o a una altra. En canvi al futbol tothom pensa que el seu fill és el millor, que ha de jugar més, Aquí no». «A més, estan els valors del teatre, tot el que comporta: l’espera, renunciar a dir una frase per un altre, veure que l’altre ho fa millor o que tu pots millorar. Hi ha sempre una crítica constructiva entre ells i aquesta relació també l’han contagiat als pares i mares», diu la Mar Bono, mare del Pau. No tots els membres de la Petiestable 12 volen dedicar-se professionalment al teatre, «però encara que no s’hi dediquin, els hi servirà per altres coses. Companyerisme, treball en equip», comenta Robert Pujol, pare de la Marta.
La Petiestable existeix des de l’any 2009. En 8 anys, han aconseguit 25 premis arreu d’Espanya. «Sembla que els nens i nenes d’aquesta edat siguin agents passius de la cultura, però tenen coses a dir i ho hem demostrat aquests anys», afegeix el seu director artístic. L’Aula de Teatre, que enguany ha complert 35 anys d’existència, és el centre d’ensenyament teatral amb més volum d’alumnat de tot l’Estat. Compta amb més de 2.000 alumnes de totes les edats; des dels 3 anys en endavant. Ara, els seus responsables volen fer un pas endavant en la trajectòria de la Petiestable 12. Però això, diuen, ja ens ho explicaran.
