El món va apagar ahir el llum durant una hora, per desè any consecutiu, per recordar que la lluita contra el canvi climàtic i el malbaratament energètic representa un dels desafiaments més grans a què s’enfronta la humanitat al segle XXI. Més de 150 països van participar en la iniciativa de l’Hora del Planeta promoguda per l’ONG ecologista Fons Mundial per la Naturalesa (WWF), que ha aconseguit establir-se com una cita clàssica al començament de la primavera i com l’acció global més important en favor del medi ambient.
A les 20.30 en punt (19.30 GMT), el símbol parisenc per excel·lència, la Torre Eiffel, va apagar per complet la il·luminació que la fa visible des de gairebé tota la capital francesa, inclosa la del potent focus giratori, davant de milers de persones que s’havien reunit a la propera plaça de Trocadero per presenciar el moment. Però la Torre Eiffel només recollia el testimoni d’altres edificis emblemàtics que ja s’havien fos a negre al llarg de la jornada, com el Kremlin a Moscou, les piràmides de Gizeh o l’òpera de Sidney, on es va celebrar el 2007 per primera vegada aquest esdeveniment, amb la col·laboració de més de dos milions de persones i 2.000 negocis.
La Seu Vella, la Paeria, la catedral de la Seu d’Urgell o l’ajuntament de Sort van apagar els llums
A Lleida, edificis i monuments emblemàtics també es van afegir a la iniciativa. Així, a les vuit en punt la façana de la Paeria, el pont Vell i la Seu Vella es van fondre a negre. El mateix van fer la catedral de la Seu d’Urgell, el museu de Sant Ermengol, l’ajuntament i la biblioteca de Sort, el consistori de Talarn i diverses places de Tremp, entre altres monuments i edificis públics i privats.
El 2016, 7.000 ciutats de 178 països van participar en el moviment, en el qual 12.700 monuments van quedar a les fosques. L’Hora del Planeta va nàixer “per mostrar als dirigents que els ciutadans se senten concernits per l’alteració climàtica”, segons Siddarth Das, director de la iniciativa.
