Benet Rossell, inclassificable artista total nascut a Àger, mor als 78 anys

Era un artista total. “Era l’origen i el destí de la seua pròpia obra”, resumeix una de les persones que coneixien bé l’artista d’Àger, el director del Museu Morera, Jesús Navarro. Les seues performances i la seua participació en pel·lícules de cine experimental ocultaven una persona tímida i discreta que estimava la poesia i que va necessitar inventar el seu propi alfabet per escriure algunes de les millors pàgines de l’art català contemporani.

Benet Rossell era inclassificable. Videoartista, gravador, pintor, escultor, cal·lígraf, actor... Totes les etiquetes li quedaven petites. Va morir ahir a Barcelona, als 78 anys, com a conseqüència de les complicacions de l’ELA, que li va ser diagnosticada fa poc més d’un any. Però el seu llegat és etern. Als anys 60 va formar part dels anomenats “catalans de París”, amb Antoni Miralda, Joan Rabascall i Jaume Xifra. Però no es va quedar ancorat a aquest art conceptual amb reminiscències pop. Mai va deixar d’experimentar, d’evolucionar. Podia passar del més petit, de les minúscules cal·ligrafies amb què va crear el seu propi llenguatge, a les escultures urbanes més impressionants.

A Lleida n’hi ha tres. L’Arbre Paer es va instal·lar fa un any a la plaça Bores després d’haver quedat oblidada en un magatzem municipal des que els blocs del Seminari van ser enderrocats. Després de la denúncia de SEGRE, l’ajuntament va recuperar aquesta obra, amb la qual el 1997 es commemorava el 850 aniversari de la Paeria. Ell s’ho va prendre bé. Fins i tot va participar en la recerca del lloc adequat per reubicar-la. “Era una persona encantadora”, reconeixia ahir la tinenta d’alcalde de Cultura, Montse Parra. També és seua L’ametlla com balla, que presideix la plaça de l’Escorxador. Va nàixer com una immensa instal·lació de fusta de 5,30 metres al pati del Roser. Aquell primigeni L’ou com balla es va transformar en ametlla, tota una picada d’ull al seu Àger natal.

També és autor de l’obra Una salut de ferro, que pot veure’s als jardins de l’Arnau. “L’art dóna sentit a un espai, el dota de contingut semàntic, genera punts de referència únics”, va escriure al pròleg de Lleida, fonts i escultures, dels periodistes de SEGRE Roser Banyeres i Lleonard Delshams. Per la qual cosa l’artista “ha de controlar el seu ego” i recordar que la seua obra “és per a la ciutat”. El seu llegat va més enllà de l’escultura. El Museu Morera allotja tretze obres, un vídeo i quatre sèries de gravats de l’artista que “pensava amb la punta del pinzell”, segons va destacar Navarro.

Per a Antoni Llevot, amic de Rossell des dels 80, era un artista “molt complet que va fer de la seua vida art”. Per a l’actual regidor de la Crida Francesc Gabarrell, que el va conèixer com a tècnic del Museu Morera, “era el més gran després de Leandre Cristòfol”, un referent internacional “amb una gran intel·ligència artística que va assumir riscos i va crear escola”. Un artista amb una capacitat de síntesi brutal que se’n va el mateix any que el seu gran amic i paisà Carles Hac Mor.