Cultura

Benet Rossell reestrena ‘L’Arbre Paer’

Benet Rossell reestrena 'L'Arbre Paer'

Benet Rossell va assistir ahir a la reestrena a Lleida d’una de les seues escultures més emblemàtiques, L’Arbre Paer. Tan content estava l’artista d’Àger amb la recuperació d’aquesta peça monumental després de més de 6 anys desapareguda que no van voler perdre’s detall de la instal·lació des de primera hora del matí a la seua nova ubicació, la plaça Bores, a l’entrada dels Camps Elisis. «Abans l’escultura mirava des de l’alt cap a la ciutat i la plana de Lleida; aquí, serà la gent que passarà per davant la que mirarà l’obra i dialogarà amb ella», reflexionava l’artista sobre el canvi d’emplaçament.

Val a recordar que L’Arbre Paer es va estrenar el 29 de desembre del 1997 a l’antiga plaça del Seminari, en ple centre històric de la ciutat, per commemorar els 800 anys del govern de la Paeria de Lleida. Des d’aquell lloc, l’escultura amb les seues quatre branques simbòliques podia contemplar-se des de tota l’àrea de la canalització del Segre i destacava sobretot de nit gràcies als quatre feixos de llum que sorgien dels seus braços. Tanmateix, quan es va enderrocar els blocs del Seminari, el març del 2009, es va traure l’obra de la plaça i es va deixar oblidada en un magatzem municipal fins que fa poc més d’un any SEGRE en va denunciar la seua desaparició. De fet, l’alcalde, Àngel Ros, va recordar ahir el «granet de sorra que va aportar la premsa» a l’hora de recuperar aquesta espectacular peça.

Després de l’acord entre Paeria i artista sobre la nova ubicació de l’escultura, ahir es va plantar en un altre punt simbòlic de la ciutat. Ros va destacar que «les branques de L’Arbre assenyalen per una banda la Paeria i per l’altra la Seu Vella i està plantat davant de la porta dels Camps Elisis, a l’antiga entrada a Lleida des de Barcelona. Desitjo que aquí se senti d’allò més confortable perquè la ubicació d’una escultura també forma part del procés de creació artística». Ros va agrair la paciència que ha tingut l’artista fins a tornar a veure dreta aquesta gran instal·lació d’acer d’una alçària màxima d’11 metres i més de 2.600 quilos de pes. Una escultura viva, d’un color de coure que s’anirà mudant amb la pàtina del temps, i que, com va recordar Rossell, «simbolitza els sediments culturals sobre els quals es va construir la capital del Segrià en l’època medieval: la Lleida cristiana, la musulmana, la jueva i la gitana, que van conviure al centre històric.»

una obra en l»oblit’

La Paeria i l’artista van acordar la nova ubicació després d’alertar SEGRE sobre el seu abandó

TerritoriLleida · Segrià
Més notícies de Lleida →

Més llegides

Tres escaladors rescatats al congost de Mont-rebei en dos operatius en menys de 24 hores

Successos

Els Mossos denuncien 252 conductors per excés de velocitat en tres hores i mitja a Ponent

Societat

Mor als 73 anys el dirigent veïnal lleidatà Francesc Rosselló Ricart

Societat

Una incidència en les obres del bloc quirúrgic obliga a tancar sis quiròfans de l’Arnau de Vilanova

Salut

Balaguer es vesteix de gala per celebrar la Festa Major del Sant Crist

Societat

També t’interessarà

Pilar Bosch, Estefania Rufach i Rosa Mesalles presenten la programació dels Premis Literaris 2026
Cultura

La setmana dels Premis Literaris homenatjarà Vallverdú, Pàmies i Lorca

Laura Quintana · 28 oct. 2026
‘Els mals noms’, guardonat com a millor llargmetratge de ficció al Som Cinema
Cultura

‘Els mals noms’, guardonat com a millor llargmetratge de ficció al Som Cinema

Maria del Val · 26 oct. 2026
Mor als 79 anys el poeta lleidatà Jaume Pont, una de les veus més destacades de la literatura catalana contemporània
Cultura

Mor als 79 anys el poeta lleidatà Jaume Pont, una de les veus més destacades de la literatura catalana contemporània

Vanesa Ortega · 22 oct. 2026

El butlletí de cada matí

Les notícies clau de Lleida, Ponent i el Pirineu, a la teva safata abans de les 8 h. Gratuït.