La consellera de Governació, Meritxell Borràs, va afirmar ahir a Vielha que “Aran serà el que vulguin els aranesos” davant de la convocatòria del referèndum sobre la independència de Catalunya previst per a l’1 d’octubre. Ho va dir durant la celebració de la Hèsta d’Aran, que commemora cada any la recuperació de les institucions i l’autonomia aranesa. Allà va assegurar que “en aquesta cruïlla del país, en la qual decidirem el nostre futur, el nostre compromís és màxim amb la Val”. Per la seua part, el síndic, Carlos Barrera, va afirmar que el Conselh Generau ha tractat ja aquesta qüestió amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que espera una reunió amb el vicepresident, Oriol Junqueras, per conèixer “com es planteja Catalunya el present i futur d’Aran” en el marc del procés independentista.
“Això haurà d’ajudar-nos a prendre la decisió que correspongui, tant a nivell personal com col·lectiu”, va subratllar Barrera. Val a recordar que la llei del règim especial de la Val del 2015 reconeix el dret als aranesos de decidir sobre el seu futur polític. És una disposició que va rebre el vistiplau de l’Estat i que, a diferència del que va succeir amb l’Estatut de Catalunya, mai va ser recorreguda davant del Tribunal Constitucional. Borràs i Barrera van formalitzar durant la celebració l’acord de finançament del Conselh, que preveu una aportació de 23,4 milions de la Generalitat per al 2017, 1,4 milions més que el 2016. El síndic va recordar que el nou marc de finançament de la Val continua pendent i va expressar la voluntat de fixar-lo per al 2018. Així mateix, va insistir en la intenció d’assumir noves competències en matèria d’Emergències, Protecció Civil i Esports, aquesta última amb la finalitat de crear federacions esportives araneses.
D’altra banda, Barrera va anunciar l’inici de reunions entre els partits amb representació al Conselh (CDA, al govern; i UA i PRAG, a l’oposició) per constituir un “front institucional” que impulsi l’“ús social de l’aranès”. Aquesta iniciativa arriba després d’un estudi de l’Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana segons el qual augmenta el nombre de persones que poden llegir i escriure en aquesta llengua mentre queels que el parlen de forma habitual han disminuït en un 20%.
