“Oh, benvinguts, passeu passeu, que casa meua és casa vostra…” El que va plasmar Jaume Sisa en aquest clàssic de la cançó catalana és una pràctica que en els últims anys està agafant força entre els amants dels viatges i el turisme.
Es coneix com a intercanvi de cases, s’ha disparat amb l’ús d’internet i les xarxes socials i consisteix a allotjar-se en habitatges particulars en qualsevol lloc del món a canvi de cedir el propi a altres viatgers. Actualment almenys 58 lleidatans ja estan inscrits a la plataforma GuestToGuest, líder mundial en intercanvi d’habitatges, amb 6.000 usuaris a Catalunya i dos milions arreu del món, segons dades facilitades per la mateixa companyia.
El funcionament de plataformes com GuestToGuest és a través d’un sistema de punts que l’usuari acumula quan cedeix l’habitatge a altres usuaris d’aquesta xarxa social i que, posteriorment, li permet utilitzar qualsevol altra casa donada d’alta. Altres plataformes d’aquest tipus són Knok.com, Trampolinn.com, Homeexchange.com i NightSwapping.com, entre d’altres, i totes es basen en la filosofia del consum col·laboratiu, sense que hi hagi intercanvi monetari. Barcelona és un referent internacional en aquest tipus de turisme i lidera el rànquing espanyol de ciutats amb més nombre de cases inscrites, segons GestToGuest. L’oferta de cases a Barcelona suposa el 10% de l’oferta a Espanya, amb 3.000 d’inscrites.
L’experiència d’aquesta plataforma demostra que els catalans fan el 44% dels intercanvis a França, el 29% a Espanya i el 10% a Itàlia. Altres destinacions populars són Bèlgica, Holanda, Portugal o Alemanya. Per la seua banda, els que més visiten Catalunya mitjançant aquests intercanvis són els francesos, seguits d’espanyols, canadencs, italians i belgues.
Per casa seua, al seu torn, han passat turistes francesos, escocesos i espanyols. “Mai hem tingut cap problema, perquè les plataformes són molt rigoroses. Abans de viatjar a algun lloc t’informes, hi ha una descripció amb tot luxe de detalls de les cases, fotos, coneixes els amos, t’escrius amb ells per establir la logística, etc. A més, paguem una assegurança de quatre euros diaris i una fiança per si sorgeix algun problema”, va afegir. Segons afirmen Xesca i Dani, aquesta és una pràctica molt estesa per Europa i els Estats Units que a poc a poc va calant a Espanya. “No es tracta només d’estalviar-se els diners d’un hotel. L’intercanvi de cases va molt més enllà. És una manera de viatjar, és la cultura d’allò autèntic, d’allotjar-te en una casa real, de sortir dels circuits més turístics i comercials, d’obrir la ment”, va afirmar Xesca. “La gent que hem conegut a través de l’intercanvi té un alt nivell cultural”, va concloure.
