Setanta-nou anys es van complir ahir del bombardeig feixista sobre la ciutat de Lleida que va causar, el 2 de novembre del 1937, la mort de 48 alumnes del Liceu Escolar, a banda de la de dos-cents veïns. Però el record continua molt present entre els supervivents de la tragèdia. Així ho van demostrar ahir sis d’ells, de la dotzena que queden vius, durant l’acte d’homenatge organitzat davant l’escultura Memòria. Dignitat i Vida que recorda els fets a l’avinguda Blondel, just davant d’on es trobava situada l’escola.
«Una cosa així no s’oblida mai. Recordo com amb l’esclat la porta de la classe em va passar per davant. Vaig ser el primer a sortir de l’escola i me’n vaig anar corrent a casa, al carrer Nord. Els avions seguien bombardejant i em vaig tirar a terra diverses vegades, amb un llapis a la boca perquè no m’esclatessin les oïdes», rememorava Francesc Bataller, de noranta anys. «Estava escrivint a la pissarra quan va passar tot. Recordo perfectament el forat que va deixar la bomba. Vam sortir al carrer com vam poder perquè estàvem molt espantats», va explicar Maria Gregori, de 95 anys. Amb ells també es van donar cita a l’acte familiars d’altres supervivents, així com autoritats, entre elles l’alcalde, Àngel Ros, i la regidora de Cultura, Montse Parra, que van reivindicar el seu exemple i record per evitar les conseqüències nefastes de qualsevol guerra. «I no només les de les armes, també les que es viuen avui dia a les escoles, com és el bullying, que destrueixen els alumnes que el pateixen. Demano que hi hagi més vigilància», va reclamar Manel Sampedro, de 88 anys, un altre dels supervivents del bombardeig. Per la seua part, Esther Charles, alumna del Gili Gaya i guanyadora de la passada edició del concurs Josep Pernau, va clamar per recuperar els valors dels quals que va abanderar en el seu dia el Liceu Escolar. Una ofrena floral i la interpretació del Cant dels Ocells, a càrrec d’un alumne del conservatori, van posar el punt final a l’emotiu acte.
Altres grups polítics municipals també van organitzar homenatges. Va ser el cas d’ERC, que va apuntar que l’acte va servir per «fer justícia històrica i reparar la memòria de les víctimes», però també va denunciar que «Lleida encara compta amb noms franquistes als carrers».
Una escola creada el 1906 pel pedagog Frederic Godàs
Faltaven cinc minuts per a tres quarts de quatre de la tarda del 2 de novembre del 1937 quan nou aparells de l’aviació italiana van bombardejar Lleida. Van causar centenars de morts i van destrossar desenes d’edificis, entre els quals el del Liceu Escolar. Mig centenar dels alumnes van morir i també alguns professors. Tots ells formaven part d’una escola creada el 1906 pel mestre i pedagog Frederic Godàs (membres de la seua família van participar ahir en l’homenatge) amb la seua dona i altres col·laboradors com Antoni Sabater o Humbert Torres. Es va convertir en un referent.
