Els alumnes catalans de 15 anys (quart d’ESO) superen la mitjana d’Espanya i de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) en nivell de lectura, matemàtiques i ciències, segons l’informe PISA 2015. Catalunya obté una puntuació mitjana de 500 en lectura (un menys que a l’anterior informe), davant els 493 punts de l’OCDE i els 496 de la mitjana espanyola. En ciències és de 504 (puja respecte als 492 anteriors), davant els 493 d’Espanya i l’OCDE. I en matemàtiques aconsegueix 500 punts (anteriorment van ser 493), davant 486 d’Espanya i 490 de l’OCDE. Tanmateix, Castella i Lleó, Navarra, Madrid, Galícia i Aragó obtenen més bons resultats. En l’altre extrem hi ha Andalusia, Extremadura i les Canàries, amb resultats molt inferiors a la mitjana. Els alumnes de les comunitats amb els pitjors resultats acumulen més d’un curs de retard respecte a les millors.
En el conjunt d’Espanya, el ministeri d’Educació destaca que per primera vegada des que es van posar en marxa els informes PISA se situa al mateix nivell que l’OCDE, afavorida perquè la mitjana global ha baixat. A més, destaca que en totes les àrees té menys alumnes endarrerits que la mitjana. Espanya avança vuit punts en lectura, dos en matemàtiques i tres pel que fa a les ciències, mentre que la mitjana de l’OCDE baixa en tres, quatre i vuit, respectivament.
El rendiment dels estudiants de Singapur va superar el de la resta del món en les tres matèries. En ciències, els següents millors són el Japó, Estònia i Finlàndia. En matemàtiques, el Japó ocupa el segon lloc i Corea del Sud, el tercer, mentre que en lectura són el Canadà i Finlàndia.
Aquest informe no recull els efectes de la llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat de l’Ensenyament que va promoure el PP i la derogació de la qual reclama l’oposició, ja que aquell any no era aplicable a Secundària. Les proves PISA es fan cada tres anys, i en les del 2015 van participar 537.000 alumnes de més de 18.000 centres de 72 països. A Espanya van ser 37.000 estudiants de 980 col·legis (1.769 i 52, catalans). Per la seua part, el president d’ANPE, Nicolás Fernández, va dir que «moltes vegades s’atribueix els bons resultats a les lleis, però són els professors que fan l’esforç que és necessari per millorar l’educació, malgrat les retallades», i va expressar la seua preocupació per la «bretxa» existent entre comunitats.
