Actualitat
El pla de recuperació de la cabra catalana en dispara la població i l'interès dels ramaders
Cultures Trobades, organització impulsora del projecte de recuperació de la cabra catalana, vol començar la consolidació d'aquesta raça autòctona perquè més ramaders l'acullin i col·laborin així a l'expansió a tot el territori d'aquesta espècie, que tot just fa cinc anys comptava només amb una vintena d'exemplars. Després del desenvolupament d'aquest projecte, aquesta raça ja compta amb 120 exemplars, per la qual cosa se'n poden començar a crear nous ramats entre els interessats.
Així ho va explicar ahir l'actual responsable del ramat, Artur Bòria, durant la jornada anual d'aquesta espècie celebrada a Vilanova de Meià, i va assegurar que actualment hi ha unes 30 persones, entre particulars i pastors, que estan esperant tenir cabres catalanes per fer un ramat propi.
El febrer del 2011, Cultures Trobades va comprar l'últim ramat de cabra catalana que quedava a un ramader de Sant Salvador de Toló, Ton Pallissé, que va conservar per "atzar o saviesa" aquesta espècie, fins que es va veure sense forces per continuar amb la professió, tal com va explicar l'actual responsable del ramat. Va ser llavors que es va obrir la possibilitat de recuperar una espècie que a mitjan segle XX havia comptat amb milers de caps de bestiar repartits per la Catalunya interior.
A partir d'aquest petit ramat i mitjançant un treball d'investigació, es va aconseguir ampliar-lo fins als 120 animals, amb algun exemplar més que havia quedat amagat al Pallars i la Noguera.
Aquesta raça es caracteritza per ser autòctona dels territoris de mitja muntanya, com el Prepirineu, on el terreny és aspre, sec i pedregós. Això fa que siguin animals "resistents i adaptables" tant a la forta calor com al fred. La seua carn és molt apreciada i antigament s'equiparava a la vedella. Encara que no produeix gaire llet i no se'n fa formatge, s'ha començat a fer una petita producció de iogurts. Les cabres catalanes s'alimenten de pastura de bardissa, amb la qual cosa contribueixen a deixar els boscos més nets i lliures del risc d'incendis. Segons Bòria, "deixar perdre uns animals així no s'ho podia permetre ni la pagesia ni la humanitat".
gairebé extinta
A començament del 2011 només quedaven uns 20 exemplars d'aquesta raça a tot Catalunya