Un reial decret llei aprovat pel Govern central i publicat dissabte al Butlletí Oficial de l’Estat dóna llum verda a la modificació dels valors cadastrals sol·licitada de cara a l’any que ve per Lleida ciutat i 68 municipis més de la província (2.452 a tot Espanya). Aquesta mesura comportarà una rebaixa d’un 8% a la capital i a Alcarràs, del 10% a Torre-serona i del 13% a Artesa de Lleida i Ivars de Noguera, però suposarà un augment d’entre el 3% i el 8% als 64 municipis restants.
L’augment mínim, del 3%, és per als que van patir una revisió cadastral entre el 2001 i el 2003 i han sol·licitat actualitzar els valors. Són Vielha, Sarroca de Bellera, Espot, Alt Àneu i Rialp. La més gran, del 8 per cent, és per als municipis revisats entre el 1984 i el 1990, que són la majoria: Àger, Alfarràs, Alfés, Algerri, Alguaire, Baix Pallars, Belianes, Bellcaire d’Urgell, Bellver de Cerdanya, Bellvís, Biosca, Cervià de les Garrigues, Ciutadilla, els Omellons, els Plans de Sió, Granyanella, Ivorra, Espluga Calba, la Sentiu de Sió, Massoteres, Montoliu de Segarra, Penelles, Puigverd d’Agramunt, Riu de Cerdanya, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Senterada, Térmens, Torà, Torrebesses, Torres de Segre, Vallfogona de Balaguer, Verdú, Vila-sana, Vilanova de Bellpuig i Vilanova de Meià.
La pujada o baixada dels valors cadastrals repercuteix directament en l’IBI, en el de la plusvàlua (que grava totes les transmissions immobiliàries, incloses les herències) o en el de la renda. En el cas de l’IBI, el seu impacte dependrà de si els respectius ajuntaments mantenen o no el seu tipus impositiu el 2017. Així, als municipis on els valors pujaran el 8 per cent, el rebut de l’IBI s’encarirà en el mateix percentatge llevat que els consistoris rebaixin el tipus. A Lleida ciutat, on es va aprovar una rebaixa del 2% de l’IBI, això implica que el tipus pujarà un 6% per compensar la rebaixa del 8% en els valors.
Tant la Paeria com els altres 68 ajuntaments estaven pendents d’aquesta decisió del Govern per fixar el seu tipus de l’IBI. Aquesta mesura s’aprova habitualment dins dels Pressupostos Generals de l’Estat, abans del 30 de setembre. Tanmateix, el fet que no hi hagués Govern fins a principis de novembre ha provocat que la tramitació dels pressupostos encara no s’hagi començat, per la qual cosa l’Executiu ha optat finalment per la via del decret llei per tal d’abordar aquesta qüestió.
