Ensenyament dóna uns 4 milions als centres concertats de Lleida per al seu funcionament

La conselleria d’Ensenyament aporta una mica més de 4 milions d’euros per finançar despeses de funcionament dels 35 centres de titularitat privada de Lleida que tenen un concert vigent. Aquests diners serveixen per sufragar les despeses més habituals (manteniment, llum, telèfon o aigua, entre d’altres) i se sumen al pagament que fa també la conselleria per sufragar les nòmines de professors, que és molt més gran. L’aportació pública es fa segons el nombre d’unitats educatives concertades a cada centre, a raó de 5.974,85 € per grup d’infantil o primària; 7.767,32 € per grup d’ESO o educació especial, i 5.658,13 € per cada grup de batxillerat. Els d’FP tenen unes xifres majoritàriament superiors, però el seu import varia molt.

Els 35 centres concertats de la província tenen actualment 656 grups amb concert vigent, en els quals segueixen classes 15.853 alumnes. Els centres amb més unitats concertades són l’Episcopal (55), seguit del Claver (43), els Maristes (40) i La Salle de la Seu d’Urgell (34). Fonts del sector també van indicar que el concert finança aproximadament el 65% del cost real per plaça i que les famílies han de cobrir la resta, la qual cosa no sempre els resulta senzill. Les escoles concertades van patir greus problemes de retard en el cobrament fa uns anys. Malgrat que s’han suavitzat, encara cobren amb uns dos mesos de demora.

El delegat d’Ensenyament a Lleida, Miquel Àngel Cullerés, va recordar que algun centre concertat ha perdut unitats de P-3 per falta de matrícula i que la llei catalana d’Educació preveu la doble xarxa educativa per garantir la llibertat d’elecció de centre. Va considerar que no és factible eliminar els concerts i invertir els diners en l’escola pública, com plantegen alguns partits. El portaveu de la Fapac a Lleida, Ismael Alfaro, va reconèixer la tasca dels centres concertats, però va reclamar que s’equiparin les prestacions entre escola pública i privada, per exemple, mitjançant la recuperació de la sisena hora. “Cal potenciar l’escola pública com el model que ha d’anar imposant-se, i per a això cal evitar que es deteriori”, va assenyalar.

Per la seua part, la Crida per Lleida va mostrar el seu rebuig al tancament del grup de P-3 al Secà i va proposar també reduir la ràtio d’alumnes per aula per evitar tancar més línies. Així mateix, va criticar la falta d’informació sobre la preinscripció per part d’Ensenyament.

Paeria i veïns coincideixen en la reivindicació de nous instituts

La Paeria i els barris de Balàfia i Cappont van coincidir ahir a reivindicar la necessitat d’ampliar l’oferta de centres de secundària a la ciutat, atès l’increment de l’alumnat en aquesta etapa educativa, que anirà a l’alça en els propers anys.

L’alcalde, Àngel Ros, va remarcar que és a Ensenyament a qui toca decidir sobre el tancament de la preinscripció a P-3 al Terres de Ponent del Secà, i va afegir que “la Paeria estarà atenta perquè es garanteixi l’oferta d’ensenyament públic a tots els barris de la ciutat”. Així mateix, va incidir que “hi ha una altra prioritat, que no deixarem de reivindicar, que són els centres que falten de diferents àmbits i, especialment, de secundària a Balàfia-Pardinyes i Cappont”. “Són necessitats que s’han posat de manifest fins i tot en mocions municipals, per part dels pares, i ja hem cedit els solars”, va afirmar. En aquest sentit, va assegurar que “també s’haurà de discutir al Parlament”, i va apuntar que es tracta d’una qüestió d’“equilibri territorial dels barris”.

Per la seua part, Toni Baró, president de l’associació de Balàfia, va insistir que la “política de pegats no funciona”, en al·lusió a l’escola Pinyana, construïda amb barracons, i va recordar que el projecte preveia una escola i un institut de nova construcció. També va apuntar que s’hauria d’evitar que els equipaments educatius i sanitaris es concentrin en algunes zones de la ciutat. La presidenta de Cappont, Veni Ros, va recordar que la reivindicació d’un institut al barri és històrica, però va valorar positivament la proximitat del campus de Cappont i l’alternativa que els estudiants de secundària puguin desplaçar-se gratuïtament amb autobús per anar a classe.