La Guàrdia Civil va escorcollar ahir a Barcelona, Lleida i unes altres deu localitats 24 seus d’institucions i empreses, una de les quals la lleidatana Benito Arnó e Hijos. Aquesta operació, denominada Pika, va ser ordenada pel titular del jutjat número 1 del Vendrell a sol·licitud de Fiscalia Anticorrupció, dins de la investigació del conegut com a cas del 3% de suposat pagament de comissions a Convergència Democràtica de Catalunya (actual PDeCAT) per part d’empreses adjudicatàries d’obres públiques. La Guàrdia Civil va detenir 18 persones per ordre de Fiscalia, segons va informar aquest organisme. La majoria van quedar lliures després dels registres, però almenys set van ser traslladades a dependències policials (vegeu el desglossament superior). Entre elles figuren l’extresorer de CDC Andreu Viloca i el lleidatà Josep Antoni Rosell, exdirector d’Infraestructures.cat, que ja van ser arrestats el 2015 en una altra operació dins del mateix cas. El director general d’Arnó, Joan Albert Arqués, també va ser detingut durant l’escorcoll, segons diversos mitjans, encara que l’empresa ho va negar.
La Fiscalia afirma que de les dades obtingudes «es conclou l’existència d’uns fets que tenen els caràcters de delictes d’organització criminal, suborn, tràfic d’influències, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, blanqueig de capitals i malversació de cabals públics». L’operació es va centrar en obres adjudicades durant els 4 anys en què el convergent Xavier Trias va ser alcalde de Barcelona i en les d’ampliació del port de Barcelona. Hi va haver registres a l’ens públic Barcelona d’Infraestructures Municipals (Bimsa), a l’Autoritat Portuària de Barcelona, a Infraestructures.cat i en firmes que van contractar.
Anticorrupció detalla que el 27 de gener la Guàrdia Civil va presentar un informe elaborat amb la documentació confiscada en operacions anteriors, dins d’aquest cas, que apunta a l’existència d’una manipulació de concursos públics «de manera que la irregularitat no consisteix a saltar-se els requisits formals, sinó que vénen atorgats prèviament, donant als investigats una aparença de regularitat». Situa Viloca com a peça clau de la suposada trama indicant que exercia «un control exhaustiu» de les adjudicacions d’institucions «sota l’esfera de poder de Convergència Democràtica de Catalunya», i que també controlava «els pagaments que serien, si es confirmessin, suborns sota l’aparença de donacions a través de les seues fundacions vinculades Catdem i Fòrum Barcelona». Finalment, indica que «les detencions acordades per la Fiscalia des del contacte directe i estret amb la Guàrdia Civil, responen a les directrius de la Fiscalia General de l’Estat en la Instrucció número 2 del 2008».
D’altra banda, la resta –tots càrrecs o excàrrecs vinculats a CDC i empresaris–, que van ser posats en llibertat després dels registres, són el president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Sixte Cambra –molt proper a Mas–, el director de Fira de Barcelona Constantí Serrallonga, el director de Bimsa Àngel Sánchez, el responsable de Comsa Josep Miarnau i la directiva d’Infraestructures.cat Pilar Matesanz, el directiu de Bimsa Ernesto Santolaria i els empresaris Ramon Anglada, José María Zaragoza i Pedro Javier de Llanos.
